Fra Agustí Canellas i Carrera (1765-1818)
Col·laborador directe del mesurament de l’arc de meridià entre Barcelona i Dunkerque, amidament que serviria de base per determinar la longitud del metre com a patró universal de mesura.
A Alpens hi viurien prop de 950 habitants, repartits en unes 180 cases, quan el 23 de juny de 1765 va néixer Agustí Canellas. Eren temps pròspers. La indústria tèxtil ja feia temps que estava molt implantada al poble. Es parla de més de 21 telers, on hi havia més de 60 filadores treballant, i també molts nens dedicats a fer rodets… I no voldria deixar-me un element que, tot i que no té res a veure amb la filatura, donava molts recursos i alegries als alpensins: el contraban! Ben arrelat, lucratiu i, per a martiri del bisbat, mantenidor de dones de mala vida.
Tot això no deuria fer gaire gràcia als pares del petit Agustí, ja que, encara que no sabem a quina edat va marxar d’Alpens, sí que ho devia fer de ben jove.
Del que seria aquest nen, la historia ens n’ha deixat un bon ressò:
Docte en gramàtica, retòrica i filosofia ─poc després de fer 23 anys─ s’embarca cap a Veracruz (Mèxic) i torna després de mig any per fer-se frare trinitari. Astrònom, cartògraf, expert i docent en navegació científica, catedràtic de cosmografia i matemàtiques; als 37 anys ja és membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona i col·laborador directe del mesurament de l’arc de meridià entre Barcelona i Dunkerque, mesura que serviria de base per a determinar la longitud del metre com a patró universal de mesura.
“Agustí Canelles i Carrera va néixer a la localitat d’Alpens —un poble muntanyenc situat a la confluència del Lluçanès, el Ripollès i el Berguedà—, conegut llavors com a Santa Maria dels Pens, que pertanyia al Corregiment de Vic del Principat de Catalunya.
El 23 de juny de 1765 el vicari de la parròquia, Nicolau Vila, va batejar el fill del teixidor de llana Josep Canelles i de Maria Carrera amb els noms d’Agustí, Damià i Josep. En van ser padrins Agustí Bausells, també teixidor de llana, i la germana del nadó, Anna Canelles. […] Sabem que Canelles va cursar els primers estudis a Vic on va aprovar gramàtica i retòrica. Després es va traslladar a Barcelona on va cursar filosofia al Seminari Tridentí. […]
Agustí Canelles va ser un científic català que va dirigir l’Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Barcelona des de 1806 fins a la seva mort i que va proposar-se impulsar la navegació científica catalana. Aquest frare trinitari va fer contribucions destacades en els camps de l’ensenyament de la navegació i la pràctica de la cartografia a Catalunya i Espanya.
En aquest treball s’intenta reflectir qui va ser Canelles així com les principals aportacions d’aquest astrònom i matemàtic en el context de la Catalunya del darrer terç del segle ⅩⅧ i del començament del segle ⅪⅩ.”
Capítols:
1. Primers anys del jove Agustí: Alpens i Vic
2. Trasllat a Barcelona. Estudiant de l’Escola de Nàutica
3. El viatge d’Agustí Canelles a Veracruz (juliol 1788 – febrer 1789)
4. Trinitari, matemàtic i acadèmic
5. Col·laboració amb Méchain. L’establiment del metre
6. Meteorologia i astronomia
7. Catedràtic de l’Escola de Nàutica. Els Elementos de Astronomía Náutica
8. Geodèsia i cartografia: el precisiu i la iniciativa d’un mapa general de Catalunya
9. Principals aportacions cientificotècniques d’Agustí Canelles
Autor: Carles Puig-Pla, Grup de Recerca d’Història de la Ciència i de la Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest treball reprodueix la recerca de l’autor sobre Agustí Canelles que es troba al capítol 4t de la seva tesi.
També el pots trobar a Ausa – Font: Puig-Pla, Carles. “Agustí Canelles i Carrera (1765-1818), astrònom impulsor de la navegació científica a Catalunya.” Ausa [en línia], vol. 24, núm. 163 (2009), p. 49-83.
La fortificació de Busa (1811-1812) i el rellotge de sol del Rial
Corre l’any 1811 i ens trobem immersos en plena Guerra del Francès (1808–1814). Sota el nom de Descripción histórica, topográfica y militar de la montaña de Buza, y explicación del Plano geométrico del terreno incluido en el recinto de aquella vasta fortificación, fra Agustí Canellas escriu una defensa aferrissada de les virtuts de la fortificació de la serra de Busa.
Any 2008, Ramon Viladés Llorensrecupera el document de Canellas per a fer aquest article que avui tinc el goig de presentar-te. Article que publicava a L’Erol (Revista cultural del Berguedà) sota el títol de “Fortificació de Busa (1811-1812)“, i que el mateix autor ens presenta així:
“Atesa la seva importància, molt ens plauria de poder transcriure sencera la memòria de Canelles, però l’espai d’un article no ens ho permet. Per això hem optat per fer-ne un resum, el més fidel possible. En no citar-lo textualment, i tractant-se d’un extracte, ens hem pres la llibertat de traduir-lo al català.
Deixem parlar, doncs, l’autor: A finals d’agost de 1811, el Principat es trobava en una situació pèssima a causa de la pèrdua de les places de Tarragona i del castell de Sant Ferran de Figueres, per la dispersió escandalosa del nostre exèrcit, i perquè es rumorejava que el general Lacy marxaria de Catalunya a causa de la poca resistència que trobava l’exèrcit francès.
Ja que no restava un lloc segur on el govern i les poques tropes que quedaven es poguessin refugiar, vaig proposar al Sr. Lacy que visités la muntanya de Busa, lloc que jo considerava ideal per refugiar-se, per defensar-se i, si calia, per organitzar un nou exèrcit…”
El rellotge de sol del Rial, a la serra de Busa
També podem trobar una reproducció del rellotge de sol del Rial de Busa, al serrat de les Forques de Sant Feliu Sasserra, al Lluçanès.
Com que no pretenc fer un tractat d’història, et deixo uns quants treballs, per si vols conèixer més de prop aquest trinitari que, per cert, va ser capaç d’assolir tot això i moltes més coses que de ben segur em deixo, amb tan sols cinquanta-dos anys i escaig que va viure.
22-6-1803 | “Projecte sobre una mesura universal, treta de la naturalesa“,
Llegit en la Junta General de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el 22 de juny de 1803. ⇒ Llegeix el document complet
Barcelona, any 1817 | “Astronomia Náutico-pràctica, para utilidad de los que se dedican al estudio de la Navegación Científica.
PARTE SEGUNDA – Problemas astronómicos para exercicio de la trigonometría esférica y utilidad de la investigación.” Por Fr. Don Agustin Canéllas.”
Barcelona, imprenta de Agustin Roca. Año de 1817.
⇒ Llegeix el document complet, a Google Llibres
3-6-1818 | “Elogio del R. P. Fr. D. Agustin Canellas, trinitario calzado, lector jubilado en artes y teología, socio y censor de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona, primer maestro y director por S.M. de la Escuela de Náutica del Real Consulado de Comercio de Cataluña. Leido en la Junta General que celebró dicha Academia, el día 3 de junio de 1818.”
Barcelona. Imprenta de Brusi – Año de 1818.
⇒ Llegeix el document complet
La Renaixensa : periodich de literatura, ciencias y arts. Any 11 (30 nov. 1881):
“RESENYA BIOGRÁFICA de FRA AGUSTÍ CANELLAS – Trinitari calsat, Lector jubilat d’arts y Teología, Soci y Censor de la Real Academia de Ciencias naturals y arts de Barcelona, Primer mestre y Director de la Escola de Náutica del Real Consulat de Catalunya etc, llegida en lo dia 26 de Novembre dé 1881 en la Associació Catalanista d’ Excursions científicas.”
D. Joseph Ricart Giralt.” ⇒ Llegir el document complet
Revista de Navegación y Comercio. Año V / Madrid, 15 de enero de 1893 / Núm. 113
Fra Agustin Canellas, “el noble hijo de la montaña catalana” —com l’anomenen en l’article.
“Nos referimos á Fra Agustin Canellas, trinitario calzado, lector jubilado de Artes y Teología, socio y censor de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, primer Maestro y Director de la Escuela de Náutica del Real Consulado de Cataluña, etc., etc.; pues los títulos que adornan á tan sabio varón fueron muchos y á cual más estimados.” ⇒ Llegeix el document complet
Breu aproximació a les contribucions cientificotècniques d’Agustí Canelles (1765-1818)
“Aquesta comunicació pretén contribuir a un major coneixement de la figura, encara poc estudiada, d’Agustí Canelles (1765-1818). Aquest frare trinitari calçat que va col·laborar amb Méchain en les mesures geodèsiques per a la determinació del metre.”
Carles Puig-Pla ⇒ Llegeix el document complet (Google Llibres – Visualitzacions limitades)
Jaume Agustí i Cullell – Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII: la introducció de la Màquina de Vapor. Institut d’Estudis Catalans.
“Entre els professors de l’Escola es distingí en primer lloc Fra Agustí Canelles i Carreres (1765-1818). Canelles havia estat alumne de l’Escola i el 1803 ingressà a la RACNA amb un discurs sobre el metre que fou imprès amb el títol de ‘Proyecto de una medida universal sacada de la naturaleza’.”
⇒ Llegeix el document complet (pàg. 45 i 48 – Google Llibres – Visualitzacions limitades)
Així acomiadava a fra Agustí Canellas la Gaceta de Madrid del dia 7 de maig de 1818, pocs dies després de la seva mort:
“El día 10 del corriente falleció el R. P. Fr. Agustín Canellas, del orden de Trinitarios calzados, lector jubilado en artes y teología, socio de número de la Real academia de Ciencias naturales y Artes de Barcelona, director por S. M., y primer maestro de la escuela náutica del Real consulado de comercio de Cataluña, ex-catedrático de matemáticas y de cosmografía en el Real colegio de Cordellas [actual Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona], y capitán que fue de la compañía de Guías de este ejército y principado.
Es tan difícil elogiar dignamente su mérito, como llenar el grande vacío que ha dejado.
Por fortuna no fue de aquellos sabios que saben para sí solos; pues comunicó su ciencia a sus discípulos que han quedado huérfanos del mejor y más amado de los maestros.
Su continuado estudio, sus vastos y acreditados conocimientos, las interesantes observaciones con que ha enriquecido las ciencias físico-matemáticas, su cursó de náutica que acababa de dar a luz, el nuevo instrumento de su invención que estaba perfeccionando, y cuyo descubrimiento honrará algún día a nuestra patria, le hacen acreedor a la gratitud de los sabios.
Sus virtudes sociales y domésticas, su trato amable, y su paternal cuidado hacen mayormente sensible su pérdida a los que han tenido la fortuna de ser sus discípulos.
Estos conservarán siempre impresa en su corazón tan cara imagen; y para dar un público testimonio de la gratitud que los anima, mañana a las nueve y media en la iglesia de PP. Trinitarios calzados [actual església de Sant Jaume de Barcelona] celebrarán a sus expensas un solemne funeral en su sufragio, a cuya función, tan fúnebre como religiosa, asistirá la capilla de música de la iglesia parroquial de nuestra Señora del Pino.”
