Església preromànica de Sant Pere de Serrallonga
Parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de ‘Sancti Petri’. Coneguda almenys fins al segle ⅫⅠ com de Vilallonga, es trobava dins l’antic terme del castell de la Guàrdia.
Fotografies de Xevi Vilaregut. Gràcies. (Drets reservats, contactar amb Xevi Vilaregut)
DELS SEUS ORÍGENS CONEGUTS
Passats poc més de cent anys (entre els segles Ⅹ i Ⅺ), trobem documentats: Sant Pau del Colomer, l’església de Santa Maria d’Alpens i Sant Pere de Serrallonga. Emplaçats exactament sobre la mateixa línia nord-oest sud-est que dibuixa la diagonal del terme d’Alpens; juntament amb el castell de Freixenet (avui en ruïnes), me’ls imagino senyorials, imponents i aclaparadors, per als nostres avantpassats.
Amb l’objectiu, més que probable, de fixar la gent d’aquestes contrades al territori, i amb el d’escenificar el poder de qui mana, ben segur es van aixecar, un rere l’altre, per a glòria dels “benèvols” senyors que administraven el territori.
A recer de tot això —endevino— va començar a formar-se la comunitat que avui coneixem com d’Alpens. Comunitat de pagesos i de ramaders que transitaven per les antigues carrerades: una procedent del mar, que entrava pel que avui és el carrer de Baix, i l’altre procedent de llevant, que entrava pel cantó del Colomer, i que, en arribar al poble, s’ajuntaven a la pleta de Torrats per fer bracet de camí vers les pastures d’alta muntanya. Bé, és una possibilitat, si més no.
Diu la Diputació de Barcelona en l’Inventari de Patrimoni Local d’Alpens: “Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de ‘Sancti Petri’.” Coneguda almenys fins al segle ⅫⅠ com de Vilallonga, es trobava dins l’antic terme del castell de la Guàrdia.
El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l’alou apareix la de la portella de Vilallonga.
Més tard, entre els segles ⅫⅠ i ⅪⅤ el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga. Nom amb el que coneixem els masos de Serrallonga de Baix (Villa Llonga 939) i de Dalt, que juntament amb Comià (Cominiano 951) encara avui, es mostren ben plantats com a veïns de Sant Pere.
Creu de terme
Serrallonga de Baix
Serrallonga de Dalt
Comià
En el segle ⅪⅤ, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d’Alpens.
Al llarg dels anys, Sant Pere se les ha vist de tots colors (l’església, és clar!): reformes, ensorraments, restauracions (més o menys afortunades) i oblits col·lectius.
Avui, restaurada amb gran cura (1998 – 1999) de la mà de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament d’Alpens, somriu altiva per a delit de tots nosaltres. I aquí som!
FINS QUE NO ÉS MASSA, EN TEMPS DE SEQUEDA EXTREMA
Sí. Encara avui, la gent gran del poble recorda i explica quan anaven a Sant Pere (a peu, és clar!) per demanar pluja. Quan recs, basses, fonts, cisternes i pous quedaven pràcticament eixuts per la maleïda secada, i es feia més que difícil aconseguir aigua per a cuinar, fer bugada i abeurar el bestiar, i les collites es veien amenaçades de morir de set… Aleshores calia encomanar-se a Déu i a Sant Pere, en el nostre cas.
De res havien servit les creus beneïdes (de sanguinyol o tortellatge) plantades als punts més alts de camps i feixes, ni els parenostres resats de genolls en terra, en clavar-les. De res, les pregàries a la l’església…Calia, doncs, posar-se mans a la feina i aplicar les rogatives més influents dels estaments celestials. Aleshores, el mossèn, des de dalt la trona, acabada la predicació, convocava a tots els vilatans tot dient: demà s’anirà a fer pregàries a Sant Pere.
Hi anava tothom, diuen. Com que tothom s’havia de refiar de la vianda del camp, tothom pregava perquè plogués i hi hagués bona anyada. Oi tant!
I no era cap broma la cosa: una caminada de quasi nou quilòmetres (anar i tornar), una missa ben devota i, per descomptat, no hi podien faltar els rosaris, lletanies, parenostres i més pregàries que el capellà oficiava tot pujant pel que avui coneixem com el camí de Serrallonga. Tot, amb l’esperança que Sant Pere decidís obrir les portes de la cisterna celestial i regués els seus conreus.
Bé, pel que ara m’expliquen la Nita, la Palmira i la mare, potser la cosa no anava ben bé així. En insistir si hi anaven resant, em diuen:
—A vegades de tot. A vegades, hi anàvem amb el capellà… feia alguna lletania, feia alguna cosa…, i d’altres, que hi anàvem… en grups! M’entens? Cadascú hi anava com podia.
—Després de dir la missa… portàvem un entrepà o alguna punyeta, menjàvem una mica i tornàvem a baixar. A vegades arribàvem ben xops, perquè ja plovia pel camí.
—Des que em vaig casar no recordo d’haver-hi tornat… Es va anar perdent la fe… Ja no es feien pregàries… ja no es feien lletanies… I aquí som!
DOCUMENTACIÓ
Església de Sant Pere de Serrallonga (Alpens) – Arqueologia i història
Coordinació: Albert López Mullor, SPAL
Autors: Javier Fierro Macía, Marta Pujol Masip, Anna Castellano Tresserra, Isabel Mas Cornellà
Fotografies: Fons documental de l’SPAL, Montserrat Baldomà Soto, Javier Fierro Macía
“Es tracta d’una petita construcció preromànica de nau única, rematada a llevant per una capçalera rectangular, que té adossada, a tramuntana, una sagristia quadrangular. L’edifici està cobert a dues aigües. La coberta de la nau és més alta que no pas la de la capçalera, que aixoplugava també la sagristia.” ⇒ Vegem la publicació
Si en vols saber una mica més de tot plegat, et recomano aquest document del director de l’obra de restauració: Acabar con la magia sin dejar el método. La restauración de Sant Pere de Serrallonga, d’Antoni González Moreno-Navarro, arquitecte i cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, director de l’obra dels treballs de restauració i autor del projecte.
⇒ Vegem la publicació
AVUI DIA. L’APLEC
El diumenge més pròxim al 29 de juny honorem Sant Pere i en celebrem l’Aplec.
En preguntar si abans també es celebrava, em diuen:
—Jo, ara, no et sabria dir ben bé el dia, però llavors, l’aplec… es feia a Santa Margarida. I a Santa Margarida hi havia ball.
—El dematí anàvem a missa a Sant Pere i, llavors, molts es quedaven a menjar alguna cosa (el capellà esmorzava a Serrallonga de Dalt), i després se n’anaven de dret a Santa Margarida i allà hi havia un aplec… Jo me’n recordo que hi anàvem el dilluns de Cinquagesma… I aquí som!
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2024
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2023
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2022
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2021
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2020
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2019
Aplec de Sant Pere de Serrallonga 2013
