Alpens, l'antic Hostal de Pedres Negres
“La masia anomenada Pedres Negres estava ubicada a tocar de la carretera […], en el punt on aquesta es creua amb l’antic camí ramader. Es tractava d’una masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d’una vessant que recordava la tipologia de planta basilical. La masia va desaparèixer quan el seu propietari va decidir aterrar-l a i vendre’n les pedres. Era una masia que es trobava al peu del camí ramader i que antigament havia fet funcions d’hostal.”
Font: Inventari Patrimoni Cultural d’Alpens – Diputació de Barcelona
La masia de Pedres Negres, ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 del segle passat.
D’Ausa a Auso: la construcció del territori ausetà des d’època ibèrica fins a temps visigòtics. Dra. Monserrat de Rocafiguera i Espona.
La Segona Guerra Púnica.
‘Àsdrubal, el fill d’Amílcar, tenia el campament cap a Pedres Negres.’
(pàgs. 201 a 203)
“Un breu repàs a la cartografia del nord-est peninsular ens demostra que el topònim Pedres Negres, traducció literal de Lapides Atros, només s’identifica en dos indrets de l’actual territori català, tal com ho recull la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. La primera localització se situa prop del golf de Roses, a la muntanya, en un lloc marcat per la presència de monuments megalítics; però la segona es localitza concretament «in Ausetanis». El micro-topònim Pedres Negres designa un paratge pla localitzat en terme municipal d’Alpens, molt a prop del nucli de l’Alou de Lluçanès, terme de Sant Agustí. En el punt quilomètric 11,5 de la carretera que porta a Alpens es localitza aquest espai, totalment verge, sense que s’hi hagi fet cap recerca arqueològica fins al moment.
De totes maneres, es tracta d’un indret singular per diversos motius. El primer, el lloc es troba al costat del camí ral, transformat després en camí de transhumància, que comunica l’altiplà del Lluçanès amb les pastures elevades del Prepirineu i Pirineu. D’altra banda, en el lloc hi havia un hostal, enderrocat a mitjan segle xx, just en la cruïlla de camins cap a la zona de Prats de Lluçanès per migdia, del Berguedà pel nord-oest i de la plana de Vic, a través del collet de Sant Agustí, per llevant.”
Una inspecció visual superficial del lloc ens indica també algunes característiques que el fan idoni per instal·lar-hi un campament militar. Es tracta d’un altiplà, d’unes sis hectàrees de superfície, que presenta una visibilitat interessant cap a migdia i cap al sud. El lloc presenta defenses naturals pel cantó de ponent, un barranc anomenat el Clot de Pedres Negres, i té diferents turons alterosos al voltant, que podrien ser escaients per a la situació de cossos de guàrdia. La seva ubicació presenta altres particularitats. Es troba en territori ausetà, però just en un dels seus límits, prou allunyat dels oppida i dels nuclis urbans, i des d’aquí pot controlar els lacetans, els bergistans i els camins al sud dels Pirineus.423
423. Cal recordar que aquest territori, en altre temps feréstec, va ser també un escenari de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), i que la Batalla d’Alpens, a pocs quilòmetres del lloc, va marcar un abans i un després en el conflicte.”.
—pàg. 16— Conclou el Dr. Jordi Nadal i Lorenzo (Universitat de Barcelona), membre del Tribunal de Tesi: “Serveixi, doncs, aquest petit pròleg no només per recomanar-vos molt vivament la lectura d’aquesta magnífica obra sinó alhora per fer-vos saber de la vàlua científica, acadèmica i personal de l’autora.”
