Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d’insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació, 
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l’espectacle.

Comptaré fins a tres.
─I jo?
─Un moment.
Vós… què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

 Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003)