Ho haureu notat: cada vegada que publico un article, com un nen amb sabates noves, em falta temps per ensenyar-vos-el…
Sempre amb un toc de recança de no haver-ho sabut fer millor, però content (què carai!) del què us volia explicar.
Res, tanco els ulls, bufo les espelmes i faig públic el meu desig de que res desmereixi els vostres somnis. Gràcies per tot. Que per molts anys puguem fer camí plegats!