Alpens, les orenetes i un record molt entranyable
Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar, / sembla que voli endins de la meva alegria; /
Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
ai, que lluny va!
Finestra (maig 1941). Màrius Torres (1910-1942) – Poesies, 1947
D’aquest matí fresquet d’estiu, a l’entrada de casa.
Les orenetes, símbol de vida i esperança, i un record molt entranyable: la pujada al Canigó amb una colla d’amics i amigues. Demà passat farà 30 anys.
En memòria del meu germà Ferran, que la vida se’n va endur del nostre costat massa aviat.
(És el que baixa del Canigó, saltant, al final de vídeo).
