Personatges de renom
Personatges de renom
El seu llegat ha perdurat al llarg dels segles i ha fet possible que nosaltres, ara, el puguem abastar. No és un llegat qualsevol, ja ho veuràs. És el nostre llegat!
Un llegat que et submergirà gratament en la vida i obra de cadascun dels personatges il·lustres que aquí s’apleguen.
Coneixerem Ponç de la Guàrdia, trobador català, contemporani de Guillem de Berguedà i fra Ramon de Saguàrdia, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya —ambdós senyors del castell de la Guàrdia de Ripoll (Alpens, les Llosses)—. Com també coneixerem el poeta Andreu Despens, que apareix anomenat en el cançoner de Joan Berenguer de Masdovelles.
Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154−1188)
Ramon de Saguàrdia (aprox. 1250−1319)
Andreu Despens (s. XV)
D’aquells temps, cinc pilars dominen el territori que més endavant esdevindrà la comunitat de Sancta Maria de Pintos, que avui coneixem com Alpens: Sant Pere Serrallonga (esmentat ja el 938 amb el nom de Vilallonga); la parròquia de Santa Maria d’Alpens (Sancta Maria de Pintos, 1074); el castell de la Guàrdia (1107); el castell de Freixenet (1109), i la capella romànica de Sant Pau del Colomer (Sant Pau de Terrades, 1190).
En el fogatge de 1497 ja trobem esmentats quatre focs per a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i uns dos més per a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga (En Serralonga, En Comiyà).
Aquests cinc personatges il·lustres són fills de la segona meitat del segle XVIII: mossèn Isidre Serrat, conegut per les seves memòries d’aquells temps convulsos amb els gavatxos (com normalment Serrat anomena els francesos); l’impressor Francesc Vilata, especialitzat en la publicació de Reials Cèdules i altres edicions oficials; fra Agustí Canellas, astrònom i matemàtic que, en només cinquanta-tres anys de vida, ens va deixar un llegat de renom; el seu germà Joseph Canellas, «lector y profés del Convent de Trinitaris Calsats en Barcelona», conegut per la seva contribució al manuscrit alpensí de l’obra Victoria de Christo (1757-1834); i també coneixerem les vivències del carmelità descalç Josep Puigcercós, el més jove dels cinc.
Tots ells van patir els embats de la Guerra Gran (1793-1795) i de la Guerra del Francès (1808-1814) i, malgrat tot, van teixir un llegat que ens honora.
Isidre Serrat (1751−1822)
Francesc Vilalta (1762−1842)
Agustí Canellas (1765−1818)
Josep Puigcercós (1772−1821)
Joseph Canellas (1787)
I arribem als segles XIX i XX on coneixerem fra Josep d’Alpens, sacerdot predicador caputxí, conegut per les anècdotes i acudits que amanien els seus sermons, i molt popular a Catalunya durant el segle XIX. A Miquel Casals, mecenes i gran amant del teatre, al qual devem la construcció del Teatre Casino d’Alpens, destacat motor de la vida cultural i social del poble fins als nostres dies. Casals tenia dinou anys quan va néixer Joan Prat, el Ferrer d’Alpens!, treballador incansable, vestit sempre de feina, apassionat pescador, enamorat del seu poble i compromès amb Catalunya, que ens ha deixat un gran llegat en ferro forjat. D’ell és l’escultura del Manelic, que presideix —altiu— la plaça que porta el seu nom.
Segons certifica el rector a requeriment del bisbe, el desembre de l’any 1768, Alpens té 953 habitants (121 de fins a 7 anys; 125 d’entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d’entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50, i 5 clergues). Deu anys més tard superaríem el màxim històric de 1.000 habitants.
Fra Josep d’Alpens (1816−1905)
Miquel Casals (1879−1950)
Joan Prat (1898-1985)
No podem abordar el segle XIX sense tenir presents els impactes de les Carlinades (1833-1876) i la Batalla d’Alpens (1873). Com tampoc podem oblidar els efectes positius de l’arribada del tren a Sant Quirze de Besora (1879) i de la construcció de l’actual carretera, coneguda com la Pubilla de Catalunya (1881).
El segle XX fou un segle «en blanc i negra» marcat per guerres com la Guerra del Rif (1920-1926), la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la guerra civil (1936-1939), que esclafà la Segona República (1931-1939), i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Tot plegat rematat per trenta-sis anys de dictadura franquista, que va posar a prova la resiliència del poble.
Com podràs comprovar llegint els articles que parlen de l’activitat Alpensina durant aquests dos segles, podem afirmar, sense por d’equivocar-nos, que el poble d’Alpens va viure un període de gran dinàmica i esplendor cultural, tot i que això no sempre es va reflectir en l’economia i les vides de la gent.
Convençut que l’actual embranzida de noves digitalitzacions de fons documentals ens aportarà més dades, i qui sap si ens descobrirà més personatges de renom, no et perdis la resta d’articles que desgranen la vida, els fets i les històries de la gent d’aquest poble i d’aquells que ens van visitar, compartint experiències i parlant de nosaltres.
