On passes, amic? Si t’he de ser sincer, i tinc molt clar que no em perdonaries que no ho fos, això és una putada! Què vols que et digui. D’acord, d’acord… Ja m’imagino què em (ens) diries, o no? Doncs la teva capacitat d’esperonar el personal amb les teves intervencions era, senzillament, genial. Una benedicció, molt sovint.
Gràcies. Gràcies per tot, Jordi, no fos cas que m’oblidés de dir-t’ho.
Ah! I quan arribis, digues-li al meu germà Ferran que l’enyorem molt. La que els espera amb vosaltres dos de parella! Si no us fa res, però, deixeu les estrelles al seu lloc… Que ja ens coneixem!
Parlant d’estrelles: m’ha vingut a la memòria quan El Petit Príncep s’acomiada de l’aviador, abans de tornar definitivament al seu planeta. I en rellegir-m’ho, he pensat que, potser, també t’agradaria fer-hi un cop d’ull. Per si no el tens a mà (i amb el permís de Saint-Exupéry), aquí t’ho deixo:
— El petit príncep (fragment cap. XXVI) – Antoine de Saint-Exupéry [PDF, 137 kB]
Ja m’entendràs: qui no ha perdut grans petits prínceps pel camí?
Per a tots ells, doncs, vagi el meu record.
