Alpens, 1913... Terme de poca aigua, gens d'arbrat i clima sa
De la mà de la Geografia General de Catalunya ens en anem a l’Alpens del primer quart del segle passat.
Tot i que ja fa 32 anys de la inauguració del primer tram de l’actual carretera (la Pubilla de Catalunya) i 34 de l’arribada del tren a Sant Quirze (sí, el que havia de passar per Alpens), encara es viatja en tartana.
En el programa de Festa Major que trobaràs al capdavall d’aquest article podem llegir: “Gracies a les gestions del incansable Paborde s’ha conseguit que durant els dies de les festes, la companyia de tartanes de San Quirse a Berga, fará un aument del 97 per 100 en els preus de transports fins a aquest poble.”
Publica la Geografia General de Catalunya. (Vol. 2, Província de Barcelona. pàg. 106).
Alpens. “Poble de 148 cases, comptant-n’ hi 31 d’ escampades, ab 470 habitants de fet y 510 de dret, a 33 kilòmetres a Ponent del cap de partit y a 840 metres d’ altitut. Es una terra montanyosa, al origen de la riera Gavarresa. Hi passa la carretera provincial de Sant Quirze a la frontera de la provincia de Lleyda, per Berga, y la seua estació més propera es la d’ aquell poble, que-n dista 15 kilòmetres.
Lo seu terme té poca aygua y gens d’ arbrat, però es de clima sà, y confronta al N. ab la provincia de Gerona, al E. ab lo terme municipal de Sant Pere de Sora, al S. ab lo de Sant Agustí de Llussanès, y al O. ab los de Santa María de Llussà y Borredà.Lo poblé té una parroquia baix la advocació de Santa María, y una anexa, la de Sant Pere de Serrallonga, a 4 kilòmetres en direcció N., ab un sol rector y un coadjutor; un convent de Germanes Dominiques y una costura y un estudi municipals. De la primitiva esglesia no-n queda més que lo campanar.
Fà la festa major los díes 27 y 28 de Setembre; fires lo 25 de Març y lo penúltim diumenge de Maig, y mercat tots los diumenges.Té cinch hostals, dues fabriques de texits de cotó, una de llangonisses y dos molins de farina.
Lo seu terme, que es mólt àrit, produheix blat, blat de moro, mongetes y patates. A mitja hora escassa del poble hi ha la Roca de Pena, que-s una veritable bellesa natural.Durant la derrera guerra civil hi va morir lo brigadier En Joseph Cabrinetty y en una emboscada que li van preparar los carlins, qui, manats per En Savalls, eran dins del poble.
Aquella jornada li va valdre a aquest capitost lo títol de comte d’ Alpens. [Vegem les carlinades]Era de la jurisdicció del abat del Monestir de Ripoll, y depèn en lo eclesiàstich del bisbat de Solsona.
Hi ha cabo de sometent.
Lo sabi matemàtich y astrònom Fra Agustí Canellas, trinitari calçat, era fill d’ aquest poble (1765 a 1818).
[Peu de pàgina] S’ ocupan d’ Alpens:
Apuntes para la última guerra carlista en Cataluña (1872-1873), per En Joaquím La Llave y García, pl. 32, 1 vol. 4.° (Madrid, 1877). — Bergadà, Valls altes del Llobregat, per En Cèsar August Torras, pl. 119. — Colecció de monografíes de Catalunya, ordenat per En Joseph Roig y Vilardell, lletra A, pis. 100 y 101 (Barcelona, 1890). — Excursió a Alpens, Santuari de La Quart, Vilada y Sant Jaume de Frontanyà, per En Cèsar August Torras, en Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any 1903, pls. 152 y 153.”
Aquesta obra, dirigida per l’historiador Francesc Carreras i Candi i per Cels Gomis i Mestres en el cas del volum de la província de Barcelona, consta de sis volums publicats entre 1908 i 1918 per l’Editorial Alberto Martí i digitalitzats (en aquest cas) per la University of Toronto Library. Gràcies! Realment és impressionant com la cultura esdevé cada cop més universal gràcies a noves tecnologies i la capacitat de compartir coneixements que ens brinden.
CONTEXT
Quan es publica aquesta edició de la Geografia General de Catalunya, el poble viu intensament.
Fa 3 anys de l’arribada de l’electricitat a cal Teta i 4 de la construcció —per part de Josep Vall— de l’edifici modernista de la Placeta. Han passat poc més de 5 anys del dia que el tren Renard va passar per Alpens.
Fa 13 anys de la visita d’Antoni M. Alcover (l’autor del Diccionari català-valencià-balear), 12 del ple apogeu de la cobla Infantil d’Alpens i poc més de 10 anys de la visita de César A. Torras, en la qual ens descriu l’arribada en tren a Sant Quirze i la pujada amb tartana fins al poble, amb un fred de mil dimonis.
Joan Prat i Roca, el ferrer, té 15 anys i Joana Matia (que de gran esdevindrà mestra i primera alcaldessa del poble) i el poeta Agustí Bartra ronden els cinc.
Fa 16 de la publicació (des de Venècia) del testament polític de Carles VII i en fa 24 de la visita de Santiago Rusiñol. En Miquel Casals té 34 anys i Josep Plans, 38.
Cartell de la Festa Major d’Alpens de l’any 1913
“¡COMPATRICIS! ¡COMARCANS!
Llegiu el Cartell de les festes y espectacles religiosos y profans que celebrará el poble d’Alpens els dies 26, 27, 28 y 29 del present Septembre.” ⇒ Vegem el programa
