La Pepeta de la Fonda (Alpens, 1932−2022), la iaia de tots...
Sempre amb nosaltres, amatent amb tothom, treballadora incasable, mai vas tenir un lleig per a ningú.
Pepeta Casademunt Heras (Alpens, 1932−2022), la Pepeta de la Fonda, que ens va deixar el diumenge passat (12-6-2022) després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida, que la gent d’Alpens i més enllà no oblidarem mai. A la Fonda, ens vas fer sentir sempre com a casa. Ho sabem: ens estimaves, t’estimàvem i t’estimarem sempre…
Gràcies per tot, Pepeta… El teu record ens acompanyarà tota la vida. Descansa en pau.
De temps reculats: la Fonda i l’interior del local, amb la família.
Us deixo amb les paraules que li va dedicar la gent d’Alpens en l’acte d’enterrament.
— Lectura de Joan Iborra. Text: Roser Iborra.
Ens has estimat tant, Pepeta, que ara hem quedat tots orfes de tu. Els teus fills, és clar, la Dolors i el Joan Enric, però també tota la gent d’Alpens i més enllà.
Vas ser una mare per a les noietes i noiets que, poc o molt, vam ajudar alguna vegada a la fonda: ens feies esmorzar molt bé, perquè dinaríem tard; i ens vas tractar sempre amb tota la delicadesa. Vas ser la mare dels qui l’havíem perdut: sempre amb el somriure a punt, sempre com si fossis de la família. I és que ets i seràs sempre de la gran família d’Alpens, Pepeta. T’hem tractat i estimat i eres com un mirall d’arribada, com un far durant les tempestes.
“De les tres Pepetes, ja només quedo jo”, deies: parlaves de la Pepeta de cal Pei i de la Pepeta de Cal Ton. I sort que ens quedaves tu!
Ens has estimat tant, Pepeta, que ara hem quedat tots plens de tu i viuràs en els nostres records. Seràs per sempre la dona feinera que no va parar mai de plegar tovallons ni que fos amb mans nuoses, que no va perdre mai el somriure i que ens va preguntar sempre per les nostres famílies.
Seràs present a les flors, a l’aigua de les fonts, als núvols del capvespre, a les ombres d’estiu i a l’escalfor de l’estufa rodona de la fonda.
Gràcies per tot, gràcies per tant, Pepeta. A veure si aprenem a ser una mica més com tu!
— Lectura de Montse Barniol, Lena Jareño i Lluís Bosoms
Entrar a la Fonda i saber que no hi ha la Pepeta, se’ns farà estrany a tots!
Sempre alegre, somrient, servicial. Ho portava a la sang. No podia evitar mirar a cada racó per veure què hi faltava… ja us ha vist en Joan Enric? De seguida sortirà. O ja li dic a la Nena que sou aquí. I en acabar, ha anat tot bé? Ai mare… és que hi ha dies que tenim tanta feina! Patia perquè tothom quedés content, i només la seva presència ja era motiu per quedar-ne.
Han estat 90 anys intensos, veient com tothom, un moment o altre, celebra dies festius a les taules de la Fonda, casaments, naixements, aniversaris, caps d’any! Converses a la barra, vermut o una copa a mitja tarda.
Compartint la seva alegria hem estat tots i totes una mica més feliços! I seguim sent-ho quan ens reben la Dolors i en Joan Enric, havent sabut rebre la seva essència entre fogons i fent possible que Alpens tinguem aquest tresor entre nosaltres.
Ha estat un privilegi haver estat testimoni del lloc on visitava el metge al menjador, on hi havia la centraleta de telèfons, on s’allotjaven els senyors que venien d’estiueig i compartien les novetats de Barcelona, i alhora, gelosament continuava essent la Fonda, la Fonda d’Alpens, la Fonda del Poble.
Gràcies, Enric i Pepeta per tants anys de servei al poble. Gràcies. Joan Enric i Dolors per haver estat sempre al seu costat, per haver-los cuidat i per seguir el seu llegat i, sobretot, per continuar fent d’aquest lloc un racó especial, amb l’estufa al mig quan arriba el fred i un caliu especial que es respira qualsevol dia de l’any.
Que tinguis bon viatge Pepeta, sempre et recordarem!
— Lectura de Rosa Suriñach, en nom de la família i en nom propi.
Per acabar, només unes paraules d’agraïment que la Dolors i el Joan Enric m’han demanat que digui en nom seu.
Els fills de la Pepeta us donem les gràcies a tots per tanta estima que li heu donat al llarg de la seva vida:
A la nostra família, per estar sempre disposats a ajudar-nos.
Als amics, als veïns, als treballadors i clients de la Fonda, per ser-hi.
A tota la mainada d’Alpens, de tantes generacions, que li ha permès sentir-se la iaia de tots.
I, molt especialment, donem les gràcies a la Tote, la Montse i l’Albert per haver vetllat tantes hores per la seva salut i el seu benestar.
I, a mi [conclou Rosa Suriñach], m’agradaria afegir-hi:
Joan Enric, Dolors, som nosaltres qui us agraïm que sempre tingueu la porta oberta a tothom i només dir-vos que avui, Alpens, és una mica menys Alpens sense la Pepeta.
Ens sap molt de greu que ja no hi sigui i us volem fer costat aquests dies..
APUNTS DE LA HISTÒRIA
El 17 de gener de l’any 2003, l’especial En vida vostra de la revista La Rella, publicava:
La Fonda d’Alpens “ja feia una quarantena d’anys que funcionava quan la Pepeta Casademunt i els seus 3 germans de Cal Miqueló van agafar el negoci l’any 1957 [l’any 1956, ja s’anunciaven al programa de la Festa Major] , per un lloguer de 12.000 pessetes l’any. Amb el temps els germans van anar deixant la fonda per casar-se o per posar telers i [el 31 de maig de 1965] la Pepeta es va casar amb l’Enric Brià de Can Pou. Ell dos ajudats per alguna germana primer i els fills més endavant —la M. Dolors i el Joan Enric— han anat portant el negoci familiar fins a la seva jubilació que el van traspassar al fill.”
Vint-i-dos de setembre de 1959, parlant d’Alpens: “A Antonia le gustó mucho el panorama y la comida de la fonda.”
