La pleta de Torrats d'Alpens, i els camins ramaders del Lluçanès
En aquest punt, el camí ramader central (junt amb el de Llevant) s’enfila per darrere de Torrats, cap a Soler, el collet de les Bruixes i els Emprius de Soler.
“La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. En aquest document es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d’en Pla anomenada casa d’en Caros i una casa començada d’en Jaume Herra. La construcció actual correspon a una edificació del segle XVII tal com indica la llinda d’una finestra amb la data inscrita de 1671. (arxius Diputació de Barcelona)
Fixa’t en la foto de fa prop d’un segle comparada amb l’actual, com el bosc ha esdevingut l’amo i senyor de la muntanya del darrere la casa.
L’aigua que recull la teulada de Torrats cau per un vessant al riu Llobregat i per l’altra al riu Ter, ja que la masia està situada al bell mig de la carena que desaigua, per un cantó, en el rec de Matamosses (que dona al Ter) i, per l’altre, a la Gavarresa, afluent del Llobregat. La riera Gavarresa neix en les fonts de ca l’Andri i les Fontetes.
Per la llinda de la finestra deduirem que la masia fou reedificada en l’any 1671.
De finals del s. XVII són, també, cal Moreu, el Vilar i el Casó.
Eren els temps de la Sotsvegueria del Lluçanès (1611-1714).
En el transcurs d’aquest segle, Alpens va passar de 190 a 500 habitants.
Primer dia d’estiu de l’any 2012. Imatges del pas d’un ramat d’ovelles per la masia de Torrats d’Alpens, antic lloc de parada per als ramats i pastors, que pujaven pels camins ramaders provinents del Penedès i del Vallès, abans d’enfilar, plegats, el camí cap a Castellar de n’Hug i el Pla d’Anyella.
ELS CAMINS RAMADERS
CAMÍ CENTRAL: DEL PENEDÈS A CASTELLAR DE N’HUG I PLA D’ANYELLA
Podem dir que es tracta del camí ramader principal del Lluçanès. Camí que travessa la comarca de sud a nord, seguint de prop l’antic Camí Ral de França (caldria concretar-ne l’itinerari al seu pas per Alpens).
Procedent del Penedès, entra en el terme d’Alpens per Perotet, segueix per la carretera del Graell (em consta que coincideix amb el Camí Ral). Passada la Pleta del Graell, en trobar-se amb el camí que ve del Plans, s’enfila per anar a buscar el collet del Vedellar cap el Casó, fins arribar a Torrats; per enllaçar amb el camí ramader provinent del Vallès..
CAMÍ DE LLEVANT: DEL VALLÈS A ALPENS
Procedent de l’Alou, entra en el terme d’Alpens per Pedres Negres (antic hostal del Camí Ral). Passant per Sant Pau del Colomer, s’enfila cap a la Solana per sortir a la Roca de Lluna. Fa la Serra i prossegueix cap a Sant Antoni i Montjuic fins arribar a Torrats, on enllaça amb el Camí Central.
D’ALPENS AL PLA D’ANYELLA
En aquest punt, el camí central (junt amb el de Llevant) s’enfila per darrera Torrats, camí de Soler, el collet de les Bruixes i els emprius de Soler. Punt on deixa el terme municipal camí de les Llosses, cap a Tubau, Palomera, Coll de Merolla i Castellar de n’Hug, fins a la Pleta del Pla d’Anyella.
La pleta de Torrats, estiu del 2012. Fent-la petar amb Josep Salvans (el cuca d’Olost) i Ramon Subirana.
En Josep Salvans, juntament amb Jordi Torres i Josep Corominas, és un dels autors del treball de camp, recerca i publicació del llibre Els Camins Ramaders del Lluçanès, editat l’any 2000, i revisat i editat de nou el 2008
—Però transitar de dia no hi fèieu, oi?
—És clar, ja tenien el seu puesto, la pleta… És un dret, un dret a dormir-hi… Sí, i llavors, hi ha alguns llocs amb dret a menjar-hi i tot. A Olost, dormien al mig de la Plaça.
—Jo, d’aixís xic, ja hi anava ─diu, el Ramon, tot senyalant cap al terra—. Al temps de la guerra ja les portàvem allà, a una baga, perquè no ens les fotessin. Oh, ja me’n recordo una mica, ja, d’això —sentencia.
De cop, el Ramon aixeca el cap tot senyalant un voltor que planeja damunt nostre: —”Veus, goita! Ja baixen, deuen haver pensat: ja en quedarà alguna… Ara, ha sentit l’olor, i deu haver pensat: aviam si en veus alguna”.
—I ara anirà resseguint tot el camí?
—Tot el camí, és clar… Bé han de menjar ─remata com qui no vol la cosa.
