Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 - Barcelona, 1950)
I el cafè teatre Casino d’Alpens, inaugurat el 27 de setembre de l’any 1928… l’estendard cultural del poble per antonomàsia.
Quan Casals va néixer —a Cal Patllari— el 7 de setembre de l’any 1879… Tot just feia sis anys de la mort del brigadier Cabrinetty a la Batalla d’Alpens (Tercera Guerra Carlina), i en feia un que les monges (les Germanes Dominiques) havien creat un convent al poble.
Aquell mateix any, la Diputació de Barcelona aprovava el Pla de Carreteres, embrió de la nova carretera de Montesquiu al “confín con Lérida“, altrament anomenada la Pubilla de Catalunya, per ser la primera transversal entre províncies. El curiós del cas és que es va aprovar per a poder desplegar-hi l’exèrcit i controlar les “guaridas de perturbadores” que els saquejaven els combois d’aprovisionament que anaven de Vic cap a Berga. Ja érem així d’espavilats, llavors.
Alpens tenia poc més de 500 habitants. Era un poble viu, pròsper i important.
Miquel Casals (1879-1950) i la seva esposa Carmen (foto: 21.1.1921) / El cafè teatre Casino d’Alpens (1928) i La Torre, la que fou la seva casa
Casals tenia dos anys (1881) quan la Diputació de Barcelona donava per finalitzada la primera fase del projecte de la carretera que, finalment, sortiria de Sant Quirze de Besora. Primer tram, fins a Alpens, que va costar 462.199 pessetes. Una burrada, si tenim en compte que parlem de fa més de 140 anys.
Tenia dinou anys (1898) quan va néixer Joan Prat i Roca, el Ferrer!, que ens ha deixat un dels llegats artístics i humans més important dels nostres dies. Com la majoria dels qui estudiaven en aquells temps, Casals ho va fer al Seminari, vocació que abandonaria, quan tenia vint anys, per incorporar-se al negoci familiar, com a tractant de ferro vell.
I voltava els trenta, quan Josep Vall i Camprubí (Alpens, 1847-1914) va fer construir l’edifici modernista situat a la Placeta (1909), per a llogar-lo més endavant a l’Ajuntament, l’octubre de 1910. Aquest edifici fou durant molts anys la seu de les escoles de nens i nenes i de l’Ajuntament. També hi havia el pis del secretari i les residències dels mestres.
Joan Prat (1898 – 1985), ferrer i forjador / Edifici modernista de la Placeta / Josep Vall (1847-1914) i La Vall, a mitjan segle passat
Amb la gran activitat econòmica que hi havia al voltant de la construcció de les vies del ferrocarril, Casals aprofità per fer-se un lloc important en el sector, amb l’obtenció de la concessió del proveïment de ferro per a la línia de ferrocarril Madrid-Saragossa-Alacant. Tot i que no he pogut trobar cap document que certifiqui aquesta concessió, podem afirmar que el negoci que tenia entre mans era prou lucratiu per permetre-li acumular en poc temps una fortuna considerable i, alhora, gaudir d’una posició social privilegiada.
L’agost del 1923, tres anys abans del començament de les obres del Casino, es signava l’acord amb la Hidràulica Gavarresa per a fer el transformador d’electricitat. Acord que es va materialitzar l’any següent, amb la venda dels terrenys, per part de Casals, a la Junta de Veïns.
L’any 1925 s’obria la Fàbrica de Dalt. Dedicada al tèxtil, viuria més de trenta anys de prosperitat, arribant a tenir un centenar de telers i treballadors, per viure a partir del 1957 deu anys de penúries, que la portarien al tancament definitiu. Quaranta dos anys de vida, que marcarien significativament el desenvolupament del poble.
Casals tenia quaranta-set anys quan —arran d’una picabaralla perquè el Lena (que regentava la Fonda) no els va deixar assajar al garatge de la Fonda—, va decidir fer construir el seu propi teatre. I així va ser com, després de més de dos anys de feina, rondant els cinquanta anys, i amb motiu de la Festa Major, inaugurava el Cafè Teatre del Casino d’Alpens.
El projecte i la direcció d’aquesta obra, juntament amb la de La Torre (la casa de Casals, construïda uns anys després del Casino), va ser obra de l’arquitecte begurenc Eusebi Bona i Puig (1890-1972) un dels arquitectes més reputats de l’època.
— Vegem l’annex 1 ⇒ Eusebi Bona i Puig (1890-1972)
— I l’annex 2 ⇒ Maig de 2022 | L’Ajuntament d’Alpens compra la propietat de La Torrre
Programa de la Festa Major de l’any 1928 / Vistes actuals / El nou escenari del teatre (2020) – Obra: Construccions Antigas Serrat – Fotos: Ricard Cunill
Han passat anys i panys i, per allò que sempre l’hem vist tan ben plantat a l’entrada del poble, emblemàtic i monumental alhora, ens sembla que sempre ha existit i que mai deixarà d’existir.
Ens ha vist contents, enfadats, eixelebrats, de cap per amunt i, també, per què no dir-ho, alguna vegada de cap per avall i tot. A casa seva hem viscut festes i dies inoblidables, i sempre ens ha acollit sense cap retret. Testimoni silenciós d’aquell primer amor d’adolescent que mai oblidarem i del primer desamor que vam plorar desconsoladament, aquest Casino hi té molt a explicar de nosaltres. Fins i tot quan, sense ni adonar-nos-en, l’hem pogut tractar malament.
Estendard cultural del poble per antonomàsia, ha acollit el millor de la cartellera teatral de la Barcelona de l’època, concerts, òperes, sarsueles, balls, espectacles i activitats culturals i recreatives de tota mena que ens han acompanyat al llarg dels anys, fins avui. Per comprovar-ho, només cal fer una ullada als programes dels actes que s’hi organitzaven.
RESSÒ A LA PREMSA DE L’ÈPOCA
“ALPENS. – Gràcies al propietari senyor Miquel Canals (sic), aquesta població gaudirà d’un teatre.
Els plànols, deguts a l’arquitecte senyor Bona, donen per resultat un edifici de bellesa, amb la cooperació del mestre d’obres senyor Canudas, l’artista en guixos senyor Beoh, el pintor senyor Pons, la fusteria a càrrec del mestre senyor Serra, els aparells de la il·luminació a càrrec dels senyors Biosca i Botey, la lampisteria per la casa Flos i la instal·lació elèctrica per la casa LLuís Rensana, de Vich.
El teló de boca i decorat ha sortit dels tallers d’escenografia dels senyors Lluís i Roig; tots ells han posat en llurs treballs, cura.”⇒ La Veu de Catalunya del divendres, 28 de setembre de 1928
“Alpens está de enhorabuena. La fiesta mayor de este año ha coincidido con la inauguración de su Casino. Por cierto que no se trata de un Casino cualquiera, sino de un edificio de nueva planta, de esbeltas proporciones, de puro estilo renacimiento catalán y con todas las comodidades apetecibles.
Concreción de severidad, armonía y belleza, el Casino de Alpens — que así se llama, simplemente, librándose del pecado de cursilería en que suelen caer los que bautizan los casinos rurales con nombres tan pretenciosos como ridículos — es una pequeña maravilla arquitectónica que en nada desdice de las otras edificaciones proyectadas por su autor el arquitecto don Eusebio Bona que construyó, como el sabido, el Palacio Real de Pedralbes.”⇒ La Vanguardia del diumenge, 7 d’octubre de 1928
“Arte, higiene, comodidades, belleza, condiciones acústicas excepcionales… todo lo reune nuestro flamante Casino de Alpens. […] En el severo edificio, de estilo Ranacimiento catalán, tendrán lugar representaciones selectas y un núcleo de aficionados de la localidad procurarà educar el gusto del público.”
⇒ El Diluvio del diumenge, 7 d’octubre de 1928
“El Casino d’Alpens ha construït un teatre estil renaixement català que ha cridat l’atenció pel seu refinat gust arquitectònic i pels moderns avenços de què l’ha dotat. Correspongué l’honor d’inaugurar-lo a la Companyia Catalana Claramunt Adrià […] El públic, entusiasmat per la tasca ajustada de la companyia, amb els versos de Pitarra, aplaudí durant la interpretació i al final de cada acte, amb veritable entusiasme.”
⇒ La Veu de Catalunya del diumenge, 7 d’octubre de 1928
“La vila d’Alpens resta agraïdíssima al seu fill Miquel Casals, per tal com acaba de dotar-lo d’un Casino […]. Té un teatre que, petit com és i com escau, reuneix les condicions dels millors d’Europa.”
⇒ La Veu de Catalunya del dissabte, 20 d’octubre de 1928
Fonts:
• La Vanguardia. Hemeroteca.
• La Veu de Catalunya: diari catalá d’avisos, noticias y anuncis. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
• El Diluvio: diario político de avisos, noticias y decretos. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA).
M’explicava l’avi Sala (que va treballar en les obres del Casino) que el mateix dia de la inauguració encara estaven posant les rajoles del terra. Parlant de l’avi Sala i el Casino, et recomano l’article d’Antoni Iborra publicat al programa de la Festa Major de l’any 1988, titulat: “CAFÈ-TEATRE CASINO: 60 ANY DE CULTURA i PRESTIGI. Parlem amb Josep Vilardaga, testimoni de la seva història“.
Un any i mig després de la inauguració del Casino en Miquel Casals vendria a l’Ajuntament d’Alpens la captació d’aigües de la font de Matamosses, la primera captació municipal d’aigües d’Alpens (1913-1930). Tot plegat per 35.403 pessetes, a pagar en 17 anys.
Fragment de l’acta del Ple de l’Ajuntament d’Alpens del 24 de maig de 1930 presidit per Josep Terra. Aprovació de la “adquisición del servicio de abastecimiento de aguas” propietat de Miquel Casals.
“Acuerdan: 1º: Aceptar la propuesta de D. Miguel Casals Carles en el sentido de que el pago del valor treinta y cinco mil cuatrocientas tres pesetas para la adquisición del servicio de abastecimiento de aguas se satisfará en plazos anuales a partir del actual año 1930, y a razón de dos mil ochenta y dos pesetas cincuenta y tres céntimos cada año amortizado el total en diez y siete años satisfaciendo además el 5 por ciento de intereses de los pagos aplazados con lo cual no resultaría gravoso para el presupuesto municipal, si se tiene en cuenta que con el beneficio que se obtendría del propio servicio, que se calcula en 2820 pesetas anuales, queda asegurada la amortización y pago de los intereses de los pagos aplazados que lo serán del 5 por 100 anual.”
Casals tenia 52 anys quan mor el seu germà gran, en Josep, que fou el seu mestre en el lucratiu negoci del ferro.
⇒ Vegem l’edició de La Vanguardia del 24 de novembre de l’any 1931.
Dels anys (documentats) del seu pas pel Liceu de Barcelona (1929-1939) hi trobem:
— El detall de la recaptació i despeses de la Temporada 1929-1930 reflecteix la “venta a D. Miguel Casals Carles de los objetos encontrados y no reclamados durante la Temporada 1927-1928” per import de 155 pessetes. ⇒ Vegem el PDF
— L’any 1936, Miquel Casals consta com a soci amb dret de vot, a la Junta General Extraordinària del 22 de gener.
— A la Junta General Extraordinària del dia 21 de març de 1936, trobem una anotació manuscrita amb el seu nom: i a la del 21 de maig, consta com un dels “Senyors Accionistes que votaren NO” a no sabem què.
— L’any 1939, el “Secretario de la Junta de Gobierno de la Sociedad del Gran Teatro del Liceo” publica la llista de socis, entre els quals trobem Miquel Casals [pàg. 15/23 del PDF]. “Y para que conste —certifica el secretari Don José Ma Parés y Bartra— expido el presente certificado en Barcelona a dos de Noviembre de novecientos treinta y nueve. Año de la Victoria.”
— L’any 1942, encara consta com a soci del Liceu.
Però no tot eren flors i violes en la vida de Casals. Llegint les actes municipals de l’any 1936 (ell té 57 anys llavors), veurem que les seves relacions amb l’Ajuntament d’Alpens anaven mal dades, i de quina manera!
A l’acta del ple del dia 24 de setembre, presidit per l’alcaldessa Joana Matia, podem llegir que ha sigut confiscada “la Torre del propietari Miquel Casals [la seva casa] pel Comitè de l’Escola Nova Unificada per a instal·lar-hi les Escoles d’aquest poble”.
Quinze dies més tard, a l’acta del ple del 9 d’octubre, hi diu que “no havent estat inclòs en el repartiment extraordinari el propietari Miquel Casals, i davant la conducta observada pel mateix, la Corporació acorda assignar-li tres mil pessetes [una quarta part de les 12.455 pessetes a pagar per ‘repartiment equitatiu entre els primers contribuents’] en el dit repartiment i que daurà fer efectives en dos plaços”.
Finalment, el ple del 3 de desembre, ara presidit per l’alcalde Joan Serra, es fa ressò de la “carta del ciutadà Miquel Casals en la que manifesta no pot satisfer el repartiment extraordinari per falta de numerari, ja que tots els seus béns han sigut incautats…” I “la Corporació convençuda que dit Sr. Casals pot fer efectives les pessetes que se li han assignat, acorda reiterar-li el deute…”
Al mateix temps que acorden “comunicar a dit Sr. que tenint en compte el moment revolucionari en que viu el nostre país i a conseqüència de l’aixecament en armes pels feixistes contra el poder legalment constituït […], aquest Ajuntament […] dona com a saldat i cancel·lat el deute que l’Ajuntament tenia amb ell per l’abastiment d’aigua potable a la localitat segons contracte signat i que en l’actualitat importaba pessetes 18.742,76″.
Després de passar-se gran part de la Guerra Civil a França, en tornar s’ensopegaria amb la pèrdua de la concessió ferroviària (que l’havia portat a la fortuna), i així va iniciar-se la seva particular davallada econòmica. Tanmateix, m’expliquen, que va continuar pagant —de la seva butxaca— les despeses de les festes majors fins a la seva mort, el dia 27 de novembre de l’any 1950.
Gràcies per tot, Miquel.
Annex 1 – Eusebi Bona i Puig (1890-1972)
“L’arquitecte Eusebi Bona i Puig, nasqué l’any 1890 a Begur, poble on passà la seva infantesa i adolescència. […]
Amb solament 16 anys, va començar els estudis d’arquitectura, els quals van transcórrer amb dedicació i tranquil·litat, amb el domicili familiar a menys de 300 metres de l’Escola, en una Barcelona petita, amb tramvies i sense presses, en un ambient uns mica ingenu però adient per al cultiu del gust artístic. La seva promoció fou de solament 10 arquitectes. Era l’any 1915.
El mateix any que va obtenir el títol, ja el trobem de professor a la mateixa Escola.
Primer fou auxiliar interino i, més tard, catedràtic. Va impartir assignatures dels successius plans d’estudi (1914, 1933 i 1957). Des del 1957 fou catedràtic de Proyectos arquitectónicos, fins al 1961, any en què es va jubilar. Eusebi Bona també era invariablement membre del tribunal d’ingrés a l’Escola d’Arquitectura en els anys de numerus clausus (els anys 40 i 50). Fou el malson de molts aspirants.
Bona es va casar dos dies abans de complir 60 anys, i va morir, a Barcelona el 12 d’octubre del 1972. No hi ha cap descendent. Tampoc de cap dels seus cinc germans.” ⇒ Vegem l’article complet
Font: VALENTÍ I FIOL, Joaquim. “L’arquitecte begurenc Eusebi Bona i l’evolució de la seva obra”. Revista de Girona [en línia] (2003), núm. 218, p. 37-41. <revistadegirona.cat/rdg/sumari.seam?numero=218> [Consulta: 5 maig 2019].
L’any 1972, Eusebi Bona va donar el seu arxiu professional al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Si realitzes una consulta general = [Eusebi Bona], et presentarà un total de 730 fitxes que et permetran accedir a la llista de documents corresponents que es poden consultar presencialment.
Annex 2 – L’Ajuntament d’Alpens compra la propietat de La Torre (maig de 2022)
Aquesta propietat de La Torre inclou la captació d’aigües del Pont de Sant Pere (prop de la font de la Llena) i la portada, per decantació, fins al poble. Captació que, juntament amb l’Aigua de Matamosses —la primera captació municipal d’aigües d’Alpens (1913-1930)— i els emblemàtics edificis del Casino i La Torre, formen part del llegat cultural, arquitectònic i mediambiental de Miquel Casals i Carles, que ens honora com a poble.
Vistes actuals de La Torre – El ple de l’Ajuntament (16-5-2022) i l’acte de compra, davant notari
No et perdis l’article sobre La primera captació municipal d’aigües d’Alpens (1913-1930).
Impulsada per Miquel Casals, aquesta és una captació que, quasi un segle després, en silenci, com qui no vol la cosa, continua abastint d’aigua el poble d’Alpens, per decantació natural.
