Matances que alimentaven l’ànim i el cos de tots plegats, al voltant d’aquell o aquells porcs que s’havien criat, sovint amb molt esforç.

Quin gran dia! Encara no havia sortit el sol —m’explica la mare— que, abans de res, feien la barreja, acompanyada de torrades ben untades d’all i unes bones preses de xocolata.
També s’anima i m’explica que, en temps dels seus pares, guardaven la careta del porc salada i penjada d’un any per l’altre… El dia abans la dessalaven i se la menjaven l’endemà per esmorzar, guisada amb naps negres petits.
Jo, particularment, recordo aquells talls de llom i fetge amb all i julivert que ens cruspíem, amb delit, sense ni tan sols esperar que arribessin els resultats del tast que portàvem al veterinari.

No m’allargo més, et deixo quatre pinzellades de la festa d’ahir.