Les llibretes de Teresa Vall (Alpens, 1917 − Sant Feliu de Guíxols, 2019)
‘Anècdotes d’Alpens’, un dels capítols més “entranyables” que vas escriure, com bé dius.
“Aquest capítol és molt entranyable. […] El vaig fer quan els teus germans van anar cap a Barcelona i a tu et faltava poc per cantar missa (1972)”, li explica Teresa Vall al seu fill Jesús Plans i Vall, al qual es refereix sovint en les seves llibretes. Unes llibretes que, més endavant, el mateix Jesús editarà i publicarà amb motiu de la celebració dels vuitanta anys de la seva mare, sota el títol de Memòria de records. Els meus primers 80 anys. Una vida. Corria l’any 1997.
Segons explica l’autora, aquest recull “va ser escrit en la tercera llibreta, després d’enterrar la Rita de Cal Tremolosa. Moltes de les anècdotes que hi ha aquí me les havia explicat ella”.
Anècdotes que avui podem llegir gràcies a les seves filles Dolors i Teresa Plans i Vall que, enamorades com em consta d’Alpens, ens han permès compartir-les en aquest blog. Gràcies, segur que a la gent d’Alpens els hi agradarà molt llegir-les.
Teresa Vall i Barniol va néixer a la Vall d’Alpens el 27 de maig de 1917 i va morir a Sant Feliu de Guíxols el 5 de setembre de 2019 a l’edat de cent dos anys ben comptats.
En el pròleg del llibre et preguntaves: “no sé ben bé què sortirà d’aquests escrits”… Bé, doncs aquí ens tens, quaranta-sis anys després de la seva publicació, compartint amb la gent d’Alpens un dels capítols més “entranyables” que vas escriure, com dius al començament.
Llegiu i gaudiu, no hi calen comentaris; les anècdotes parlen per elles mateixes. Veureu que salten en el temps com un saltimbanqui dins d’un gran somni de records. Ja ho diu l’autora, algunes de les anècdotes “són més antigues que jo”. Quedeu-vos amb la idea que ho va escriure poc abans de l’any 1972.
“No vull allargar més aquest capítol, ja que en podria fer un llibre. Allò que a Alpens passava era com un alè de vida per a la vida”, conclou Teresa Vall. I, ves per on!, va acabar fent-ne un llibre.
De la família de la Vall d’Alpens, recordem:
— Josep Vall i Camprubí (1847-1914) va construir l’edifici modernista situat a la Placeta (1909).
— Ignace Wils, el Batalló dels Zuaus, la Batalla d’Alpens (9-7-1873) i la masia de la Vall. El dia dels fets Josep Vall, l’avi de l’autora, tenia vint-i-sis anys.
— Alpens, 1925 – Fira de la Mare de Déu de març. Amb Salvador Vilarrasa i Vall (La Pobla de Lillet, 1875? – Ripoll, 1943), cosí de Salvador Vall (el pare de Teresa Vall) i autor del llibre La vida a pagès.
Quatre pinzellades de context
– L’any del naixement de Teresa Vall (1917) el mitjà habitual de transport és la tartana.
– Té onze anys quan s’inaugura el Casino d’Alpens (1928).
– El toc de campanes és l’eina més important en la comunicació, festeig i prevenció de qualsevol malastrugança i les llegendes de bruixes.
– Coincidint amb la retirada de les Dominiques al capdavant de l’escola de ca les Monges (1968), s’inaugura l’escola La Forja d’Alpens.
– L’any 1970, Alpens té 292 habitants.
– Ens visita del poeta Agustí Bartra (1971). El del “bastó (de boix) d’Alpens”.
– Pel que explica l’autora, la redacció d’aquest capítol d’anècdotes molt probablement coincideix en el temps amb la forja del Manelic (1972) de Joan Prat i Roca.
