El poeta Agustí Bartra i el seu bastó (de boix) d'Alpens
La suite de la finestra i les coses que miro i toco i recordo i estimo…
“El 1973 fou guardonat amb el Premi Carles Riba de poesia per la seva obra Els himnes, i l’any 1981 amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya. El 1982 fou guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia catalana per la seva obra Haikús d’Arinsal.
Estiu del 1978, Can Serra, Ullastret (Baix Empordà).
Bartra, amb setanta anys a l’esquena, assegut arran de finestra a casa dels seus amics, els Canyameres, desgrana el que coneixem com la suite de la finestra… L’ocell… Escric a no sé qui… M’ha despertat la lluna…, i, Les coses. Les coses, que miro i toco i recordo i estimo…
Tant arribar i anar-se’n, tant desfullar els penells
de les hores invictes i les hores inermes
en què sentim el bleix de les coses que ens volten
amb llur pes de constància i símbol d’existència,
sense l’escissió dels batecs de la vida.Coses que miro i toco i recordo i estimo:
la cadira, les bigues, el gran mirall, l’armari,
el meu bastó d’Alpens, la terrissa prenyada,
les meves espardenyes, el pa, el vi, la cullera,
la nit agonitzant, Shakespeare sobre la taula…Ara obro la finestra, i dic en la meva ànima:
aurora, aurora meva, ets el dolç nom del món!
Bastó d’Alpens, que en el poema “El gallo canta para los dos” publicat el 1984 per la Universidad Autónoma de Puebla (Mèxic), ens el descriu de boix.
Cosas que miro y toco y que recuerdo y amo:
esta silla, las vigas, el espejo, el armario,
mi bastón, boj de Alpens, esta jarra preñada,
también mis alpargatas, la cuchara, el vino, el pan,
la noche agonizante. Shakespeare sobre la mesa…
No ens ha d’estranyar que l’obra de Bartra la trobem (sovint) escrita en castellà. Refugiat de la dictadura franquista, Bartra va establir-se a Mèxic durant trenta anys. Finalment, passant abans per França, la República Dominicana, Cuba i els Estats Units, tornaria a Catalunya, la seva terra, l’any 1970. Tenia 62 anys.
→ Si vols conèixer més coses de la vida i l’obra d’Agustí Bartra, segueix aquest enllaç.
Devem la descoberta d’aquest poema a Florenci Barniol. Gràcies Florenci.
De la mà de Roser Iborra (Alpens, 1952) —Gràcies!—, la foto de la visita a Alpens del poeta Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982) i Anna Murià i Romaní (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002). Segurament l’any 1971.
I heus aquí el bastó!
“Me’l va regalar l’Anna!”, ens explica l’autor d’aquesta fotografia, D. Sam Abrams. “Poeta, traductor, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya.”
Gràcies.
Ens escriu Isabel Iborra (filla d’Alpens), des de la Cirera (Sant Boi de Lluçanès):
“Acabo de llegir això d’Agustí Bartra i el seu bastó de boix d’Alpens i penso que, segurament, jo en sé alguna cosa més: recordo, quan encara treballava al taller de boix d’Alpens i la Roser estudiava a Vic o a Barcelona, que un cap de setmana en que era a casa vam rebre la visita de Agustí Bartra i la seva dona. Els vam acompanyar al taller i crec recordar que va ser allà que va triar un bastó de boix i va dir si se’l podia quedar. El que sí que recordo ben bé, és que la Roser li va regalar un ram de nyames, i que van comentar que alguns en diuen nyàmeres.”. — Gràcies, Isabel.
Per poc que puguis, no et perdis aquesta petita joia de l’obra d’Agustí Bartra! Crist de 200.000 braços, es titula.
“El dia 8 de febrer de 1939, Agustí Bartra —aleshores novell escriptor de trenta anys, amb dos llibres al carrer, un de contes i l’altre de poesia— passava la frontera de França, un de tants en l’allau dels derrotats.
El seu grup fou enviat per les autoritats franceses al poc hospitalari camp de Saint-Cyprien —em resisteixo a dir-ne Sant Cebrià, com li pertocaria, no sols per respecte «històric», sinó perquè el nostre nom em sonaria com a burla—, d’on escaparia al cap d’uns quants dies amb el seu amic Tarrés.
La fugida els va durar poc: a Perpinyà van ser identificats i tramesos al camp d’Argelers, on Bartra retrobà amics i féu noves coneixences. Pel mes de maig els refugiats passen a un camp més allunyat de la frontera, prop de Beziers. Era el camp de concentració d’Agde […]”
— Escriu Francesc Vallverdú en el pròleg.
⇒ El pots llegir (fomat HTML), seguint aquest enllaç de la {Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2003}. Font d’aquest publicació.
