Inici » Amics d’Alpens » Jacint Verdaguer (1901)
Jacint Verdaguer i la creu del llenyataire (1901)
La creu que se’n va a consagrar “lo lloch ahont aquell fill séu ha passat a millor vida”.
Resulta que Jacint Verdaguer (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902), el 1901 (un any abans de morir), va publicar un llibre de poemes anomenat Ayres del Montseny, i el que són les coses: en l’apèndix titulat La Crèu y la mort, parlant de la Creu del Montseny i d’altres trobades arreu de les contrades d’ací, hi diu:
“De vagades [la creu que acompanya el difunt al cementiri] encara n-on té prou, y desitjant fer per ell nous sacrificis, se-n va a conssagrar també lo lloch ahont aquell fill séu ha passat a millor vida. […] Hi ha Crèus d’aquexes per tóta mena de morts: per les soptades, per les violentes, per les que provénen d’un estimbament daltabaix d’un cingle, d’un aygat, d’una esllaviçada. A prop d’Alpens hi ha una Crèu en un arbre, d’ahont, al caure un llenyatayre, havía quedat mort; en los Pyrinèus he vista una Crèu en lo lloch ahont un llamp dexà corsecat a un pastor en mitg de sa remada, […]”
“Ayres del Montseny és una col·lecció de poesia amb el Montseny com a fil conductor de les trenta-cinc peces que la conformen. Tota l’antologia gira al voltant dels diferents significats del lloc geogràfic: des d’un punt de vista nostàlgic, ja que va ser la seva terra natal, i també des de la visió més santificada, com a paradís perdut per a la innocència. D’aquesta manera, la muntanya adquireix un simbolisme religiós i patriòtic. Una col·lecció que junta poemes antics amb poesies de la seva època de maduresa.”
UN PETIT TAST
Lo comte Arnau
Lo comte de Mataplana
ne tenía dos cavalls:
l’un era blanch com la gebre,
l’altre fósch com lo pecat.
Mal haja lo cavall negre,
bé n’haja lo cavall blanch.
Un matí de l’hivernada
lo negre feya ensellar;
la comtessa ja li-n deya:
—¿Per què no ensellas lo blanch?
—Perquè fuig dels camins aspres
Y a mi-m plauen més que-ls plans.— […]
Parlant del comte Arnau…
No et perdis la llegenda d’El Comte Arnau, de Josep M. de Sagarra (1894-1961).
O de com els moros, foragitats de Montgrony pels pagesos del comte, van arribar a Alpens.