Permeteu-me, però, que abans faci palès el reconeixement que devem a tots els homes i dones dels serveis públics i als seus familiars i amics que els fan costat, i als treballadors i treballadores que sortiu cada dia al carrer per anar a treballar amb vocació de servei per tal de fer-nos menys feixuc aquest confinament.

Ells i elles s’exposen cada dia per cuidar-nos si emmalaltim i per fer-nos més lleuger el nostre confinament. Nosaltres, a canvi, només hem de fer una sola cosa: quedar-nos a casa. Fem-ho! Si no ho vols fer per a tu, fes-ho per als altres. 

Sé molt bé que aquest estat de confinament no es pot pas perllongar indefinidament, però mentrestant vull creure que ens serveix per a habilitar nous equipaments d’acollida per als/per a les que puguem emmalaltir i també, esperem-ho!, per a descobrir possibles medicaments més eficaços per a combatre aquesta pandèmia. I tot plegat, no ho oblidem, en bona harmonia amb aquest planeta que ens acull i que aquests dies —qui ho havia de dir!— respira alleujat amb el nostre confinament. Alguna cosa hem d’aprendre, també d’això.

La manera de viure que tots hem conegut fins ara no tornarà. Cal canviar radicalment de manera de fer.

I sí, benvolguts i benvolgudes al poder, vosaltres els primers. S’ha acabat això de fer de trilers i venedors de fum per a mantenir-vos benestants. O ens en sortim tots junts o no se’n sortirà ningú, no en tingueu cap dubte. 

Ja em disculpareu, però és que resulta que sense compartir tot això que us acabo d’explicar no trobava la manera de presentar els actes que vam protagonitzar ahir, tots plegats… Un regal molt emotiu, tot sigui dit.

Gràcies, sou genials, gent d’Alpens. Ahir, us he de ser sincer, em vau fer plorar d’emoció.
Visqueu molts anys, amb salut i harmonia.