Les 'Canonadas' d'Alpens i 'Lo Mestre Titas' (1898)
Lo nen PEPET DE LAS PERAS rememora els fets de la batalla d’Alpens amb la llicència poètica de les Canonadas que “feren molt servey á Alpens”.
Publica Lo Mestre Titas, el setmanari carlí que es presenta com el “senmanari humoristich y satirich de bona mena [que] donarà llissons cada dissabte”, en l’edició del dissabte 9 d’abril de l’any 1898:
CANONADES
A la escola que assistía
avans d‘ aquesta, jo un día,
no sé per quinas rahons,
vaig veure que algú en fugía
per posàrse á fer canons¹.
—¿Fer canons?—jo preguntava.
—¿Qué vol dir? — perque ‘m pensava
fora cosa de carlins;
pro ben cert m‘ equivocava,
puig no tothom te ‘ls meus fins.
Fer canons, me van dir qu‘ era
omplir tota una filera
de rodets² que ’s fan servir
per fé una beta sencera
ó be roba per vestir.
Y allavors van anyadirme
que, per poguer divertirme
ja hi ha canons diferents,
los quals, segons varen dirme,
feren molt servey á Alpens.
Ab aquests diu que á vegadas
s‘ han donat grans canonadas
obtenint, lluytant ab lley,
las mes gloriosas jornadas
per Deu, la Patria y el Rey.
Donchs, canonadas d‘ aquestas,
en lloch de dolsas contestas,
deurían rebre ‘ls tocins
que ’ns llensan no mes que pestes,
no pensant ab los carlins.
Lo nen PEPET DE LAS PERAS.
(¹) Diccionari català-valencià-balear (Diccionari Alcover-Moll). CANÓ || 2. Tros de canya que serveix com a rodet per embolicar-hi fil els teixidors, cosidores, etc. […]. Fer canons: cabdellar el fil. Lo seu Fill li fehia canons e la seruia […].
(²) Ibídem, RODET || 2. b) Rodet de fil. Cilindre de fusta on van penjades les llenderes que sostenen els perxerats i les bagues del teler (Eiv.)
