EXTRA! EXTRA! La Batalla d'Alpens a la premsa de juliol de 1873
L’aire fa olor de por, i de suor freda.. Dos exèrcits s’enfronten a mort, a baioneta calada, pels estrets i rosts carrers del poble.
De fons, com qui se’n fot de tot plegat, se sent la xaranga dels zuaus tocar valsos i marxes militars.
La lluna, avui descaradament plena, delata l’esgarrifós trepitjar dels més de dos mil homes que s’han fet seus els carrers, les cases i tots els voltants del poble. L’estrèpit dels trabucs i la sòrdida remor dels crits i planys que ressonen per tot arreu, xuclen l’ànim dels alpensins que preguen al déu que no coneixen perquè els protegeixi. La mort s’ha fet mestressa i senyora del poble.
La Batalla d’Alpens, en imatges. Recreació del 2015
El meu agraïment i reconeixement a la Biblioteca de Catalunya, font de les publicacions de La Imprenta, La Flaca i La Campana de Gràcia que aquí et presento.
Publicació i repositori: ARCA Arxiu de revistes catalanes antigues, MDC Memòria Digital de Catalunya. Gràcies per posar-nos a l’abast aquest repositori. És tot un honor poder-lo compartir.
I gràcies, també, a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica del Ministerio de Cultura i a la Hemeroteca digital de la BNE per les publicacions d’El Menorquin i La Ilustración Española y Americana, respectivament.
LA PREMSA
– La Imprenta (1871-1878) – “El dia 28 d’agost de 1871, en vigílies de la primera vinguda a Barcelona del rei Amadeu I, El Telégafo tornà a ésser prohibit. L’endemà mateix sortia, sense donar explicacions […], amb el nou títol de La Imprenta“.
[ARCA] – [El diari]– La Flaca (1869-1873) – Revista Liberal i anticarlina, “considerada com la publicació més incisiva i crítica de la realitat del seu temps”. [ARCA] – [El setmanari] – [Viquipèdia]
– La Campana de Gràcia (1870-1934) – “periòdic nacionalista d’esquerra”, fundat per Innocenci López el 8 de maig de 1870
[El setmanari] – [Viquipèdia]– El Menorquín (1869-1873?) – “El órgano republicano federal de la isla de Menorca”. [Descripció] – [El diari]
– El Estandarte real (Barcelona : [s.n.], 1989- ) – Revista Político-Militar Ilustrada.
Drets: MCU – Attribution 4.0 International (CC BY 4.0): https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
[Descripció] – [La revista]– La Ilustración Española y Americana (1869-1921) – En la seva capçalera es presentava com a “Periòdic de ciències, arts, literatura, indústria i coneixements útils”. [Viquipèdia] – [El setmanari]
— Divendres 11 de juliol – “Descalabro de la columna de Cabrinety”
Arriben els primers rumors a Barcelona: “la columna Cabrinety ha sido deshecha en Alpens por los facciosos, perdiendo la artillería y caballería y sufriendo muchísimas bajas, y que el mismo Cabrinety ha pagado con la vida su arrojo. Que grave seria”, es lamenten.
— Divendres 11 de juliol – “Desgracia en las escabrosidades de Alpens”
“El ministerio de la guerra ha dejado a Cataluña en un abandono incomprensible. A esto se debe la desgracia que ha experimentado Cabrinety […] en las escabrosidades de Alpens. Noticia que ha producido estupor en esta ciudad. […] Tal vez la columna fuerte de unos 1200 hombres, con artillería y caballería, haya podido quedar toda prisionera, muerto Cabrinety, y apoderándose los carlistas de todo el material de guerra, bagajes, dinero, etc.”
— Dissabte 12 de juliol – “Saballs, dueño de la montaña“
“La plaça la Constitució, actual plaça Sant Jaume de Barcelona, acull les primeres manifestacions pel que qualifiquen com “el desastre de Alpens”, gràcies al qual ─afirmen─ “Saballs ha quedado dueño de la montaña y nadie se considera seguro en las poblaciones rurales.”
— Diumenge 13 de juliol – “Catástrofe de Alpens“
“El brigadier ─lamenten─ cayó mortalmente herido, atravesado el cuello de un balazo. La pérdida del jefe desbandó a las tropas, que se encerraron en las casas de la calle inmediata a la iglesia, en donde se defendieron […] hasta que los carlistas empezaron a incendiar algunas.”
Fet que, de ser cert, ens pot donar una idea dels estralls viscuts pels alpensins aquella nit.
No oblidem que l’endemà, ambdós exercits contendents (amb més de dos mil dos-cents soldats) continuaren els seus camins, sense importar-los ni poc ni molt el desastre que havien organitzat en el poble; deixant-nos, està clar, tots els morts i alguns dels ferits per tal que ens en féssim càrrec nosaltres.No he trobat ni una sola publicació que parli del que va representar tot plegat per a la gent d’Alpens. Si exceptuem, és clar, quan s’hi refereixen per a acusar l’alcalde i el sometent (per cert, la República els havia il·legalitzat tots) de col·laboracionistes amb els carlins. Fet que tampoc em sorprendria, si tenim en compte que, aquest, era un territori carlí per excel·lència.
— Diumenge 13 de juliol – “Relato detallado de los tristes acontecimientos de tan desgraciado encuentro“
Comunicat de guerra signat a Vic pel Comandant liberal José Pastor, dirigit al “ciudadano E. S. Ministro de la Guerra”.
⇒ El Estandarte Real [pàgs. 3 i 4]
— dilluns 14 de juliol – “Salvajes insultos al cadáver de Cabrinety”
“La catástrofe de Alpens y los salvajes insultos que después de ella hicieron aquellos cafres [els alpensins] al cadáver de Cabrinety, contribuirán sin duda a que la guerra tome en adelante un sesgo de ferocidad que hasta ahora por fortuna no tuvo”, pontifiquen.
— Dimarts 15 de juliol – “Cabrinety, el terror de los carlistas”
Després de constatar les dificultats per localitzar el cadàver de Cabrinetty, conviden els barcelonins a manifestar-se “en honor del bizarro y malogrado brigadier, terror de los carlistas”.
— Dimarts 15 de juliol – “Dícenme que Alpens está ardiendo“
Segons relata Alzamora, assistent del Brigadier, les tropes carlines no superaven els 1.100 homes (en les seves memòries, Doña Blanca parla de 1.050) i es confirma que l’alcalde d’Alpens fa arribar un missatge a Cabrinetty en qual li diu que les tropes carlines (en nombre, ara, d’uns 1.200 homes) se’n van cap a Sant Quirze. Ja tenim l’emboscada preparada!
“Todas las alturas contiguas quedaron coronadas de carlistas ─narra l’assistent─, bajando por la derecha Saballs, Vila del Prat entre la izquierda y el centro amenazándonos con cañones [doña Blanca diu que no en portaven cap], y Huguet saliéndonos por el frente protegido por la emboscada que tenían en el pueblo.Los carlistas ─continua─ nos pusieron en una situación muy comprometida… Mi amo, llegó a la entrada de la plaza, y apenas puso el pie en ella, cayó atravesado por una bala en la nuca sin tener tiempo de decir una palabra.”
No et perdis l’arenga de Juan Acosta, el llavors capità general de Catalunya, en la qual enardeix tots els catalans a venjar la mort de Cabrinetty en la desgraciada “catástrofe de Alpens”.
— dimecres 16 de juliol – “¡Cabrinetty ha muerto, la República está consternada!“
“¿Y qué se hará ahora con los diez y siete pueblos que alzados en somaten contra las tropas, se unieron a las fuerzas de Savalls y se encontraban también en Alpens? ¡Vergüenza para estas poblaciones!. La aflicción de Cataluña es grande, la patria entera está afligida, y la República, consternada.”
— dimecres 16 de juliol – “La acción de Alpens, su ruina“
“La desgraciada acción de Alpens, que parecía ser una victoria para los carlistas ─diuen─, habrá sido indudablemente la causa de su ruina.”
— dijous 17 de juliol – “Alpens, población de cafres y de traidores“
“Nos escriben de la montaña que empiezan a tener dificultades para ir a Alpens a recoger el cadáver del valiente y malogrado brigadier Cabrinety, y que para trasladarse a aquella población de cafres y de traidores se necesitan fuerzas que inspiren algún respeto.”
— divendres 18 de juliol – “¡Dios mío, soy muerto!“
“El que hacía las veces de alcalde en este pueblo ─narra, ara, un testimoni presencial carlí─, mandó un parte a Cabrinety notificándole la marcha de aquellos [els carlins]. Parte que recibió éste en la casa llamada las Colladas. […]
Convencidos sin duda de que el intrépido Cabrinety marcharía, como siempre, a la cabeza de la fuerza que mandaba, posesionáronse de una casa que hay bajo la Iglesia, y a los primeros disparos de trabuco cayó mortalmente herido, pudiendo aun sentarse en un banco de piedra de la puerta de una casa inmediata para pronunciar estas palabras que fueron las últimas: ¡Dios mío, soy muerto!“
Don Alfonso, su esposa y Saballs, estuvieron durante la acción en el camino de San Quirse, tras el cerro llamado Roca de la Lluna. En Alpens quedaron muy pocas personas, pues todo el que pudo marchar lo hizo para salvar su vida… Cuanto se dijo, pues, de que los carlistas habían sido auxiliados por la población… y el somaten…es falso, enteramente falso“.
— divendres 18 de juliol – “Últimas noticias de Cataluña“
Ampli resum de la batalla (més o menys reeixit) que no té mes rellevància que el fet que parlem d’una publicació de Menorca. Destacaria el telegrama enviat des de Madrid pel germà de Cabrinetty al seu fill a Mallorca, en el qual li manifesta (a nou dies dels fets) que “nada sabe el Gobierno oficialmente de la muerte del tío; si sabéis algo telegrafiar enseguida”.
— diumenge 20 juliol – “Al recort de’n Cabrinety dediquém lo present númer“
La Campana de Gràcia presenta una biografia poètica i enaltida del brigadier.
“Lo greu dolor del nostre poble se evidencia ab los crits de ¡Venjansa! ¡Venjansa! ¡Venjansa!
Pero ah! Aquelles gotes de sanch que regaren los carres d’Alpens deixaren escrit son testament.”
— diumenge 20 juliol – “La Batalla d’Alpens, al teatre del Prado Catalán de Barcelona“
El teatre d’estiu del Prado Catalán de Barcelona, presenta: “Funciones para hoy domingo: A las 3, con gran rebaja de precios, el drama en 3 actos, Los ladrones de la Calabria y el drama de circunstancias, titulado: La batalla de Alpens.” Tot plegat, un mostra de la transcendència dels fets d’Alpens. → Mira el plànol de 1865 de la Barcelona antiga i l’Eixample.
— dimarts 22 de juliol – “El cadáver de Cabrinety no llegará hasta mañana a Barcelona“
A tretze dies de la mort de Cabrinetty, “todavía no se puede fijar la hora de la llegada (del cadáver) que cuidaremos de poner en conocimiento de nuestros lectores. La llegada será por el ferrocarril de Granollers”, puntualitzen.
— dimarts 22 de juliol – “Le arrancaron los bigotes, intentaron sacarle los ojos y otras brutalidades“
“Los facciosos le pasearon varias veces en una escalera de mano por la población ─ens engalten─, le arrancaron los bigotes, intentaron sacarle los ojos y otras brutalidades, y luego lo arrojaron en un montón de basura donde le tuvieron mucho tiempo al sol. Esto se halla confirmado por el mismo estado del cadáver, uno de cuyos ojos está colgando y otro sacado de las órbitas aunque no llega a pender de ella”.
Ai las! Mor d’un tret al cap, estem a ple estiu i han passat quasi dues setmanes des dels fets… Molt bé no podia estar, diria.
— dijous 24 de juliol – “Madrid: La Ilustración Española y Americana“
Després de transcriure els fets publicats a La Imprenta de divendres passat (es veu que llavors el còpia i enganxa ja funcionava), ara ens presenten una breu ressenya de la vida de Cabrinetty, per acabar amb un retrat del brigadier i un gravat que porta per títol: “INSURRECCIÓN CARLISTA. Acción de Alpens, en la cual fue muerto el brigadier Cabrinetty”.
— divendres 25 de juliol – “Barcelona entierra y aclama a Cabrinety. Los liberales dispuestos a acabar con el absolutismo de la montaña“
Descripció l’enterrament de Cabrinetty, a Barcelona…
“Barcelona ha hecho en dos días seguidos dos manifestaciones anti-carlistas, tan importante la una como la otra. […] Anteayer el recibimiento de la guardia civil y ayer el entierro de Cabrinety, han demostrado hasta la evidencia que en nuestra ciudad vive pujante el espíritu liberal en toda su integridad.”
— diumenge 27 de juliol – “Pobre Cabrinety, amb quina valentia els perseguies!“
“Teníam no mes que una columna que treballaba contra dels carlins. ¡Pobre Cabrinety! Ab quina valentia ‘ls perseguies! Hasta quin punt cumplías ab lo tèu deber! […] Alpens es la seva tomba: cau ferit cara á cara al enemich. […]
Ha mort com un valent: ja la sort dura / Un màrtir més á nostra causa dona. / ¡Ha mort! teixiu la fúnebre corona / Que ornarà sa callada sepultura”.
— diumenge 27 de juliol – “El pueblo de Alpens, abandonado“
Extensa biografia del brigadier “D. José Cabrinetty y Cladera” amb algunes peculiaritats de la Batalla no gaire versemblants.
“La tropa no halló en la población ningún habitante porque todos los hombres estaban en armas juntamente con los de todas las poblaciones limítrofes. El pueblo de Alpens [estaba] abandonado.
Cabrinety ha muerto idolatrado por el pueblo catalán, que ha sabido hacer justicia a su talento militar, a su actividad incansable y sobre todo a su deseo ardiente de dar la paz a Cataluña.”
— diumenge 3 d’agost – “L’entusiame s’ha mort, la república democrática federal ha acabat ab tot“
I acabarem amb la publicació de La Campana de Gràcia on ens mostra la preocupació per l’embranzida de la causa carlina després del fets de la Batalla d’Alpens. Diu així:
“L’entusiame s’ha mort, la república democrática federal ha acabat ab tot: no hi ha esperansa: ‘ls carlins se passejarán per tot allí hont vulguin sens que ningú ‘ls digui res; estem perduts. […]
Hem saltat plens de justa indignació á buscar sang á doll per rentar la taca que volgueren inferirnos en les peladas serras de Alpens. Bé poble bé!”
Alpens, 9 de juliol de 1873. Per als alpensins, un dimecres més d’aquesta maleïda guerra (la tercera) que els saquejava i espoliava de la mà de cadascun dels dos bàndols. Un dimecres que esdevindria esfereïdor per als més de cinc-centes habitants del poble. De nit, sense cap altra llum que la de la lluna, més de dos mil homes lluiten a mort pel mig del poble i per les cases. Ben bé, havia de semblar la fi del món… Crits, fogonades, baionetes dringant, cornetes, música, planys… i por, molta por!
Mapa dels moviments de les tropes d’ambdós bàndols, que trobaràs a l’Exposició de fotos i escrits de la Batalla, al Casino d’Alpens durant la Fira. Una idea original de Miquel Pujol, disseny de Sergi Casademunt amb l’assessorament de Pep Miquel Casademunt. Gràcies. Amb recolzament de l’organització de la Fira del Jovent d’Alpens d’enguany..
1. De com ho veieren els carlins
Maria de las Nieves de Braganza de Borbón ens relata les vivències de la batalla d’Alpens en les seves memòries. Doña Blanca, com l’anomenaven els seus (els carlins), era l’esposa de l’infant Alfons, el germà del pretendent Carles de Borbó que es feia dir Carlos VII.
1. De com ho veieren els liberals
La Flaca (16-7-1873): revista satírica, publicada a Barcelona i de venda per a tot Espanya i ultramar. El Menorquín (18-7-1873): que es definia com “Órgano Republicano Federal de la Isla de Menorca”. La Esquella de la Torratxa (10-7-1880): setmanari satíric, republicà i anticlerical, fundat a Barcelona.
“Recreació lliure basada en algunes de les notícies aparegudes a la premsa de l’època, arran de la batalla que tingué lloc a Alpens el 9 de juliol de 1873, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.”
Tot el que et cal saber de la 3a Guerre Carlina i la batalla d’Alpens!
Medalla que féu encunyar Carles de Borbó i Àustria-Este (1848-1909) amb motiu de la victòria carlista a la Batalla d’Alpens (9-7-1873), original de Daniel Montañà Buchaca. Gràcies.
