El castell de Freixenet i la Petja del Moro
Una domus fortificada, coneguda des de l’any 1095, que encara conserva l’estructura de la planta i el fossat circular.
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d’aquells indrets. Envoltat per un fossat —ara ple de bardissam— que recorda els fossats de les antigues fortaleses, el petit turó s’endevina, majestuós, si hom sap que, des de fa més de nou-cents anys, abriga les ruïnes de la casa forta Freixenet. Sí, la casa forta, domus, castell de Freixenet.
És coneguda des de l’any 1095, quan els esposos Ermengol Miró i Ermesenda, i el seu fill Bernat Ermengol, van donar al monestir de Ripoll l’honor i fortalesa de Freixenet, que ells mateixos havien manat construir. El 1109, Guillem Bernat de Duocastella va encomanar la castlania de Duocastella a Bernat Ermengol de Freixenet, i per als senyors d’aquest casal van ser castlans de Sora i Orís, llinatge que es va extingir al segle ⅩⅤ.
Font: Diputació de Barcelona. Inventari de Patrimoni Cultural d’Alpens (2006).
Aquesta domus fortificada, situada a cavall dels Municipis d’Alpens i Sant Agustí, avui pertany oficialment al municipi de Sant Agustí de Lluçanès. En els seus inicis, pertanyia al castell de la Guàrdia de Ripoll (Alpens – Les Llosses), baronia que posteriorment va ser comprada (juntament amb totes les seves parròquies) per l’abat del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
L’any 1638, consta com a “Mas Frexenet de la parrochia dels Pens, que es unit ab la casa de Torrents de St. Agustí de Llussanes”.
Contemplant aquestes ruïnes del que —probablement— va ser el primer mas d’aquestes contrades, penso que una actuació de preservació acurada tampoc li aniria gens malament. Seria un bon projecte de col·laboració entre municipis, diria.
El Ministeri de Cultura, des del 1949, recull com a Patrimonio Histórico de Alpens, en la categoria de Monumento, el castell de Freixenet.
12-11-2024 | La URL del Ministeri que enllaçava al document de l’esquerra actualment està trencada, i no he pogut trobar el document de nou. Tot i això, la validesa de la informació que vaig publicar en el seu moment no es veu afectada.
LA PETJA DEL MORO
A uns 400 metres del castell, seguint pel mateix camí, on s’ajunten els termes de Sant Agustí, Lluçà i Alpens, hi ha una fita de roca, coneguda com la Petja del Moro d’Alpens, que presenta una marca que recorda la forma d’una petjada.
D’origen talment incert i datació més incerta encara, dóna nom al pla de la Petja de Moro, o a l’inrevés… ves a saber. Antigament podria —i dic podria, amb totes les reserves possibles— haver estat un contrapès o quintà de premsa de vi, d’origen medieval. Font: el web de Francesc Roma.
Avui, solta i tombada de costat, i gairebé a punt de canviar de mans —segons em va explicar el Josep de Torrents—, presenta aquest aspecte:
Explica Ramón Vinyeta, en el llibre Alpens, Lluçanès Nord…: “Tampoc podem deixar de mencionar que en un mapa antic, en un indret a prop de les ruïnes del Domus de Freixenet, […] hi existeix una roca solta anomenada la Petja del Moro. Els moros van ocupar Catalunya durant qualques generacions, en el segles Ⅷè i Ⅸè. En aquesta zona del Lluçanès no hi feien estada, sinó ràtzies per cobrar impostos. No obstant, aquesta pedra, amb la petja del moro, pot significar un testimoni vigent de la presència humana anterior a les dates dels documents històrics que hem mencionat anteriorment.” Referint-se a documents de Serrallonga, el castell de la Guàrdia, la pairalia del Colomer, etc.
El que sí et puc assegurar és que aquesta roca, avui, existeix! I està ubicada exactament on li correspon: just en l’únic punt on conflueixen els límits municipals de Sant Agustí, Lluçà i Alpens.
Del com i el perquè… ens caldrà l’ajut d’algú més entès que jo, doncs, pel que he pogut copsar… tothom hi diu la seva i, sovint, ben diferent. No cal dir que qualsevol aportació que pugui donar més llum a aquests dos apunts aquí tractats, sempre serà benvinguda. Gràcies.
Inventari de petjades mítiques a Catalunya, de Francesc Roma i Casanovas.
Aquest llibre recull les 68 petjades mítiques que hi ha a Catalunya (la d’Alpens inclosa) i és el resultat de quinze anys de recerca tant en arxius i biblioteques com sobre el terreny.
→ Aquí te’l pots descarregar gratuïtament el PDF o comprar-lo.
