De les cigonyes que van fer nit a Alpens

Algú els havia dit que s’acostava una tropa de cigonyes disposades a tot. I pensen fer nit al poble…

Feia un sol espaterrant quan, tot d’una, i sense cap motiu aparent, granotes, cargols, serps i llangardaixos, protegits per llagostes i ocells en vol rasant, semblava que s’haguessin vist el cul fugint, esperitats, del poble. Ni que els perseguís el mateix dimoni en persona podien escapolir-se més de pressa.

Estrany… però avui dia se’n veuen tantes de coses estranyes que, què vols que et digui? Ja tornaran quan es cansin, vaig pensar. Algú els havia dit que, procedent de Centre Europa i en destinació a l’est d’Àfrica, s’acostava una tropa de 265 cigonyes disposades a tot. I pensen fer nit al poble, piulava el confident.

Dit i fet! Tocats quarts de nou del vespre: prenien possessió del nostre espai aeri. Altives, segures de l’admiració que despertaven en tot el poble, a poc a poc, com aquell que no vol cosa… desplegaren el seu ballet sobre les teulades del poble. Únic i irrepetible, segurament.

No gaire matineres, tot sigui dit. Eren les nou tocades quan se n’anaren.
Tingueu bon viatge. I gràcies per la visita.
Ah! I algú que avisi a aquella colla d’escàpols amagats a la balma de la Vall, que ja poden tornar.