El 'Ball d'En Serrallonga' (Mataró, 1856) i el fill del Graell d'Alpens
Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc.
“Yo soch fill natural de Alpens, de una casa ánomenada, com es a casa en Grayells [respon], que molta xen y sap, perquè allí fan caritad, a tods als Pobres que y pasan, un dia man vadí la Areu, que mananes á las Armas, á defensarne el Birrey, que el Seño Badlle ú manabe, jo li baix fé de cuntesta que ell amí nom gubernaba, aluegu y am ba dí, que nos fiaba de mí, que man ànes de casa, man baix sense dinés, no mes que polbora y armas per fe foch cuantra als Cadells, guerra sempre cuantra ells aquella xen tan infame, ya som al añ 1205 [sic] que comansem la campana contu que triunfarem contra aquella vil canaya.”
Amb aquesta proclama, el fill Graell respon, amb gallardia, la crida que fan el bandoler Serrallonga, la Joana (la seva dona) i el Bordet (el fill bord de la Joana), a la representació del Ball d’En Serrallonga (Mataró, 1856) que rememora la figura del llegendari bandoler Joan Sala, més conegut com a Joan de Serrallonga (Viladrau, 1594 – Barcelona, 1634).
Vegem com fan la crida els tres personatges esmentats i la resposta de Serrallonga al fill del Graell:
El fill, el Bordet:
“Seños y Señoras aquesta tarde se fá un ball am molta honra y cortesia, Sarrallonga nes al cap la Juana nes la guia la Juan nes la Mara la Mullé del Capità an pusad la ma á la Armas, la terra fa tremulá.”La Joana, la dona:
“Ea fadrins cuarsa ha que estich Malain vostras cartas, en sentiu los somatens y us mireu als uns amb als altres, nan harribad los Cadells y saquexan nostras Casas, Guerra cuantra ells á las harmas.”I en Serrallonga, el bandoler:
“Tots sou balerosus fadrins fills do una familia honrada aqui riba en Sarrallonga y en tota sa camarada. Y ara us buy di fadrins una par de lo que pasa al Gubernadó de Vich, ma nan Viad una carta, dien que lientregui la X én las armas y la Montaña, però us prometu fadrins prime muriré que ferne senblan ti saña.”
“Si eds al Grayell fill de Alpens [respon en Serrallonga] portas pólvora y arma y am bells tractas de palayá pods venir ab nusaltres que nod faltará manxá y serás al meu camarada.”
Documentació original consultada, font d’aquest article:
→ Quadern de la representació del Ball d’En Serrallonga de Mataró.
→ Context del Ball d’En Serrallonga a Mataró, de la mà d’Ibern i Regàs, Pere M.
— Festa Major de Mataró de l’any 2015. L’actual ball parlat del Ball de Diables de Mataró i “l’antic text del Ball d’En Serrallonga de Mataró, la primera referència del qual data de 1856.”
Explica Joan Amades, al Costumari Català:
“L’argument del ball és igual en totes les versions. El cavaller en Joan de Serrallonga, la seva muller i un noiet fill de la Joana, però no d’en Serrallonga, que és qualificat de Bordet, decideixen llançar-se a la vida de bandolers. Sabedors del cas, un estol de lladres i facinerosos es presenten al cabdill per veure si els vol admetre en la seva quadrilla. Els actors es divideixen en dues files encarades, i en Serrallonga, la Joana i el Bordet es situen al cap.”
“El diàleg és en essència molt semblant en tot els personatges. En Serrallonga i la Joana fan ostentació de valentia i expressen llur desig d’armar una quadrilla de gent atrevida amb la finalitat de lliurar-se, en unes variants, a combatre els cadells [que semblaria que és el cas que ens ocupa], però en les més, a la vida de pillatge.”
La masia del Graell d’Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria.
Tot i que probablement aquest masia té uns orígens anteriors, ja la trobem esmentada en el fogatge de 1497: uns 4 focs per a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i uns 2 més per a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga (En Serralonga, En Comiyà).
FONTS: “CUADERNO DEL BAILE DE D. Jn. DE SARRALLONGA PERTENECIENTE A D. SAR-RALLONGA. MATARÓ 14 de Marzo de 1856. IMPRENTA DE JOSÉ ABADAL“
- D’aquest article: Ibern i Regàs, Pere M. «El Ball d’En Serrallonga a Mataró». Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, [en línia], 1981, núm. 11, p. 53-57, https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115176 [Consulta: 23-08-2021]
- Dels documents compartits: RACO Revistes Catalanes amb Accés Obert és un repositori cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes amb la principal finalitat d’augmentar-ne la visibilitat.
Joan Amades i Gelats, 1951 – Títol original: Les Carnestoltes. La Quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual (Costumari Català, volum II) – Editor digital: Titivillus. Digitalització: Memòria Digital de Catalunya. Biblioteca Nacional de Catalunya. ePublibre base r1.0 (pàg. 455 i 456)
I una cosa porta a l’altra… El Ball parlat de Serrallonga. Perafita (anterior a l’any 1750)
L’encapçalament del primer foli del manuscrit en què es troba documentat és el següent: ‘Còpia del Ball de Serrallonga per dir diumenge de Carnestoltes per tot lo món escarriat comp és asaniallat en la plasa de Perafita qu és de Llusanès, bisbat de Vigh i no de Sulsona'”.
Del “Ball Parlat de Perafita¹“, només he sabut trobar una petita referència a Alpens, al Fol. 3vº (pàg. 141-142), quan “Serrallonga manifesta la seva voluntat de formar quadrilla”:
“Jo de velent ho só estat
y oma de grans amistats;
si am convé alseré codrilla
de dos-sens y ben armats. 64
Al rodan un poch la terra
y seguir un poch lo encontorn
replegaré mas fadrins
que ningun homa del [món]. 68
[A] Alpens y a Sant Agustí
no hi ha gent de nostra lliga.
Olost no·ls ho vull dir.
Ha Ripoll y a St Juan 72
no n’i a caph de velent.
A estos no·ls vull dir res
qu·i passaré tot corrent.En arribar a Sen Pau 76
ja me an dit alguns amichs
que del sert me saguirían.”
Bibliografia:
- “Serrallonga, Déu vos guard. Història, cultura i tradició del bandoler Joan sala, àlies Serrallonga. El Ball Parlat de Perafita (Lluçanès, s. XVIII)”. Edició: Centre d’Estudis del Lluçanès i Ajuntament de Perafita. Textos: Montserrat Garrich, Lenke Kovács, Francesc Massip i Xavier Torres. El pots trobar a la Xarxa de biblioteques Municipals. Te’l recomano.
- “El ball de Serrallonga de Perafita. Una proposta de recuperació a plaça“. Per Roser Reixach i Montserrat Garrich (2005). Caramella, revista de música i cultura popular. Núm. XII, gener-juny de 2005.
- Diputació de Barcelona. Mapes de Patrimoni Cultural. Ball parlat de Serrallonga Perafita: ubicació, classificació, descripció, història i Bibliografia
També et pot interessar:
