Alpens i la fàbrica de furgonetes de l'època (1944-1956)
Més de deu anys (1944-1956) dedicats a la ‘Mejora del ganado asnal garañonero de raza catalana’.
El nostre protagonista, de temperament viu i sofert, té un generós morro blanc argentat, uns grans ulls de mirada serena (també voltats de blanc) i unes orelles tibants que fan patxoca.
És un bon jan i amb poca cosa viu. Alguns el recordareu sempre anant a peu i carregat… Altres, els més joves, a cavall, i reconegut arreu.
A la foto: l’avi Sala, davant la Fonda d’Alpens, amb el Sotrac.
“El Servicio de Ganadería de la Diputación de Barcelona […] creyó oportuno actuar […] emprendiendo una campaña de fomento y mejora del garañón catalán.
Se formó un pequeño grupo asnal con una docena de burras magníficas y dos garañones excelentes, para la cubrición de asnas del país […].
Se escogieron para sede de las paradas las poblacions de Montmajor, en la Comarca del Bergadán, y Alpens, en la del Llussanés.”
El 27 de febrer de 1954, la revista Destino publicava un extens article (de 3 pàgines) signat per Manuel Amat, titulat “Cuando el marido se llama garañon y yegua la esposa.”
Tot un compendi de virtuts del bon ruc català.
