Alpens al teu aire! Indrets. Patrimoni immoble i natural
Alpens al teu aire! Indrets. Patrimoni immoble i natural
Oblida’t de tot, omple el sarró amb una ampolla d’aigua, un parell de pomes, un trosset de pa amb xocolata i una mica de formatge; arreplega la màquina de fotografiar, calça’t les espardenyes, agafa el bastó i descobreix Alpens al teu aire!
L’església preromànica de Sant Pere de Serrallonga (951)
Sant Pere de Serrallonga, parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de “Sancti Petri”.
Coneguda almenys fins al segle XIII com de Vilallonga, es trobava dins l’antic terme del castell de la Guàrdia. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982.
La capella romànica de Sant Pau del Colomer (1074)
Va néixer amb el nom de Sant Pau de Terrades, indret del qual en tenim la primera ressenya pels volts del 1074, quan el noble Folc (contemporani de Ramon Berenguer I i del seu fill Berenguer II, amb qui va anar a la campanya contra el Cid Campeador) va fer donació a Santa Maria de Ripoll d’un mas situat a Terrades de Sancta Maria de Pintos (Alpens).
El castell de Freixenet (1095) ─ La Petja del Moro
A la dreta del pla de Torrents, resseguint el camí veïnal cap a la riera Gavarresa, hom pot contemplar un petit turó, que sembla presidir els camps de conreu d’aquells indrets. Envoltat per un fossat —ara ple de bardissam— que recorda els fossats de les antigues fortaleses, el petit turó s’endevina, majestuós, si hom sap que, des de fa més de nou-cents anys, abriga les ruïnes de la casa forta Freixenet.
Santa Margarida de Vinyoles, possible enclavament del castell de la Guàrdia (s. XII-XIII)
Fra Ramon de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll, comanador del Masdéu i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya.
Ponç de la Guàrdia (aprox. 1154-1188), trobador català, contemporani de Guillem de Berguedà.
El Graell (s. XV), la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria
Aquesta masia ja la trobem esmentada en el fogatge de 1497: uns 4 focs per a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i uns 2 més per a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga (En Serralonga, En Comiyà).
Les inscripcions de les dues llindes de la capella certifiquen que fou fundada l’any 1714.
La pleta de Torrats d’Alpens, i els camins ramaders del Lluçanès
La masia de Torrats apareix documentada en el llibre de consueta de 1638 on es reflecteix un llistat de les cases o famílies que en aquell moment hi havia al poble i al terme parroquial. Es mencionen dues cases ubicades prop de la creu de Torrats: la casa d’en Pla, anomenada casa d’en Caros, i una casa començada d’en Jaume Herra. (arxius Diputació de Barcelona).
La capella de Sant Roc (1888), la Roca de la Lluna, la font de l’Ase…
Passejant carretera avall i sense gaires empentes, trobaràs la capella de Sant Roc i Sant Sebastià.
De la Roca de la Lluna en tenim documentació escrita del 24 de juliol del 1873. La revista La Ilustración Española y Americana en feia esment en un article, quan parlava de la Batalla d’Alpens.
La carretera de Sant Quirze a Berga, per Alpens: la Pubilla de Catalunya
Arran de les nostres intervencions en la Ⅲ Guerra Carlina —i més concretament pels fets de la Batalla d’Alpens (9-7-1873) amb la mort de Cabrinetty—, resulta que ens guanyàrem el dret que la Diputació de Barcelona decidís que calia construir la Carretera de Montesquiu al confí de la província amb Lleida per Berga, per poder desplegar-hi l’exèrcit i poder controlar les “guaridas de perturbadores”…
L’antic Hostal de Pedres Negres
La masia de Pedres Negres figura en la minuta municipal d’Alpens de l’any 1914.
Ja en estat ruïnós, es va enderrocar a principis dels anys 80 del segle passat. Era una masia que es trobava al peu del camí ramader i que antigament havia fet funcions d’hostal.
Primera captació municipal d’aigües d’Alpens (1913-1930)
Una captació impulsada per Miquel Casals i Carles (1879-1950).
Camí enllà de la masia de Torrats, no massa lluny de Roca de Pena —la roca dels encantats!—, trobem les mines d’aigua excavades seguint el curs natural del rec de Matamosses.
Cafè teatre Casino d’Alpens, inaugurat el 27 de setembre de l’any 1928… l’estendard cultural del poble per antonomàsia
Miquel Casals i Carles (Alpens, 1879 – Barcelona, 1950) tenia quaranta-set anys quan —arran d’una picabaralla perquè el Lena (que regentava la Fonda) no els va deixar assajar al garatge de la Fonda— va decidir fer construir el seu propi teatre. I així va ser com, després de més de dos anys de feina, rondant els cinquanta anys, i amb motiu de la Festa Major, inaugurava el Cafè Teatre del Casino d’Alpens.
Roca de Pena i els encantats, el Serrat de la sort i el Collet de les bruixes
No massa lluny del Poble, camí enllà de la casa de Torrats, cap a la font Matamosses, trobem Roca de Pena.
Una formació rocosa, partida en dos pel solc del rec de Matamosses, que se’ns presenta imponent, just en arribar pel cantó de ponent.
Un mur natural de pedra, de dimensions considerables, que sembla aixecar-se del no-res, per a glòria d’aquest poble, que l’honora.
La font de la Llena
De camí cap a Sant Pere de Serrallonga, poc després de deixar la carretera a l’altura del Pont de Sant Pere, trobem la font de la Llena.
Senyorial i esplèndida com sempre, aquesta font brolla tot l’any, faci fred, faci calor.
De gust realment exquisit, la seva aigua reconforta els gurmets més exigents de bona part de la comarca del Lluçanès.
Pl. de Josep Cabrinetty i Cladera – La Batalla d’Alpens (1873)
En memòria de Josep Cabrinetty, brigadier republicà, derrotat i mort en combat a la Batalla d’Alpens (9-7-1873), en el marc de la Tercera Guerra Carlina. Amb Francesc Savalls i Massot (1817 – 1886), marquès d’Alpens per la gràcia de Carles de Borbó i Àustria-Este i desgràcia de Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, Mallorca, 1822 – Alpens, 9 de juliol de 1873).
Pl. d’Agustí Canellas i Carrera (1765 – 1818)
En memòria de Fra. Agustí Canellas, col·laborador directe del mesurament de l’arc de meridià entre Barcelona i Dunkerque, amidament que serviria de base per determinar la longitud del metre com a patró universal de mesura. Astrònom, cartògraf, expert i docent en navegació científica, catedràtic de cosmografia i matemàtiques; amb trenta-set anys ja és membre de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona…
El safareig públic d’Alpens. Fer bugada, sabó i lleixiu, amb 4 rals i molta empenta
De com recorden el safareig d’Alpens unes dones molt arriades, del poble:
“Per la guerra, sobretot, quan hi havia grasses que s’havien de llençar: res de llançar! A aprofitar-ho per a fer sabó. El pare havia fet una caixeta amb unes partions, i allavores, allò, ja quedava de la mida del sabó… ja el fèiem a la mida de la pastilla.”
Ah! I no t’oblidis de fer un tomb pels carrers del poble. Tot un museu de la forja, al carrer!
Coneixeràs el llegat de Joan Prat i Roca (1898-1985), el ferrer d’Alpens; les escultures de les trobades internacionals de forjadors: l’Arbre de Vulcano, la benvinguda a Alpens i l’escultura dedicada a la Dansa Alpensina… I algunes de les obres d’Enric Pla i Montferrer, escultor i forjador d’Alpens i l’impulsor de les Trobades Internacionals de Forjadors.
