El Graell d'Alpens
La masia del Graell d’Alpens, la capella de Sant Joan (1714), la pallissa i la teuleria.
Palplantat al bell mig de l’era, només s’escolta silenci. Aixeques el cap, mig obres els ulls i et quedes mira i aguaita, per no trencar l’encanteri… No hi ha pressa. La pallissa ─la més jove de la colla─ mira cap a l’altre cantó de l’era a la capella tricentenària de Sant Joan; mentre la casa pairal les contempla, complaguda d’haver-les vist néixer a totes dues.
I és que fa molts anys que existeix: la llinda més antiga de la masia en certifica 371, però en són molts més: més de 500, ens recorda un dels primers fogatges coneguts; encara que, probablement, ens podríem remuntar molt més enrere.
LA MASIA
L’edifici (dels s. XVII – XVIII) consta de tres parts ben diferenciades: la de major alçada, que recorda una torre de guaita (a llevant), la més antiga (al centre), i la part de ponent, que amb els seus quatre arcs de mig punt (al primer pis) i els vuit de menors dimensions (a les golfes) perfilen un conjunt arquitectònic, senzillament, admirable!
Assentada en una vessant del turó que la manté arrecerada del vent, conserva l’estructura i bona part dels elements arquitectònics originals. Ja la trobem esmentada en el fogatge de 1497: uns 4 focs per a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i uns 2 més per a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga (En Serralonga, En Comiyà).
CAPELLA DE SANT JOAN
De planta rectangular i teulada de doble vessant, la capella de Sant Joan, construïda amb maçoneria de pedra irregular i carreus lleugerament treballats a les cantonades, gaudeix d’un bon estat de conservació. La porta d’entrada, amb picaporta i frontisses de ferro forjat, està coronada amb dues llindes molt treballades i ben conservades. Al capdamunt de les escales que porten a la capella, just davant de l’entrada, trobem un vell xiprer que ens dóna la benvinguda, silenciosament. Com si hagués sortit d’un quadre de Van Gogh.
Les inscripcions de les dues llindes de la capella certifiquen que fou fundada l’any 1714: “FUNDATOR ISTIUS EGLESIA FUIT IONES GRAELL PRESBITER ANNO 1714″I ens ho expliquen tan bé, que fins i tot segueixen el curs de la història…
Fixa’t en la llinda inferior de 1719: comença la inscripció en català i l’acaba… en castellà.
“FEU EDIFICAR FRANCISCO AGUSTI GRAELL PAGES LA IGLESIA ~ AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA“
Gens estrany, si tenim en compte que el 1714 les tropes borbòniques envaïren Catalunya, establint una duríssima repressió que va culminar amb l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes. Amb el decret de nova planta de 1716 el català queda relegat exclusivament a l’ús familiar.
LA PALLISSA
Imponent! Construïda als inicis del segle passat, aquesta pallissa, és una de les més grans i més ben conservades de Catalunya. Un edifici de planta rectangular, d’extraordinàries dimensions, que sobresurt per la seva façana principal amb les nou arcades que ventilen el primer pis i les nou finestres circulars, de diàmetre creixent, perfectament alineades amb cadascuna de les arcades.
Tot plegat, d’una simetria i bellesa envejables.
“En un altre lloc del món, fins en qualsevol indret del regne d’Espanya, que no fos Catalunya, veuríeu per arreu la imatge majestuosa d’aquesta pallissa, i la trobaríeu esmentada en el catàleg de meravelles que cal conèixer.”
– Escriu Atonio Mora Vergés | CONÈIXER CATALUNYA | Joies del món rural. La Pallissa del Graell i l’ermita de Sant Joan a Alpens“
LA TEULERIA
Al capdavall del quintà, prop de la bassa, a recer del marge del camp, trobem les restes de la que fou una de les teuleries del Graell. Orientada a llevant, conserva el forn i les dues obertures d’accés per les quals s’introduïa la llenya per coure l’obra: principalment maons i teules, emprats en les edificacions que hem esmentat.
No et perdis, el “Ball d’En Serrallonga” (Mataró, 1856) i el fill del Graell d’Alpens. Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc.
El fill del Graell d’Alpens, foragitat de casa per enfrontar-se amb l’hereu que el vol manar “á las Armas, á defensarne el Birrey”, se’n va, decidit, al “Ball d’En Serrallonga”…
