Any 1074 — Apareix documentat l'indret de Terrades (Sant Pau del Colomer), any que el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos
Fogatge de 1497 — 4 focs a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i 2 més a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga (En Serralonga, En Comiyà)
1611 — Es crea definitivament la sotsvegueria del Lluçanès, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. I va perdurar fins al 1716, l'any del Decret de Nova Planta de Felip V
1626 — Cens General de Catalunya, ALPENS:
68 cases, 244 persones (74 homes, 80 dones i 90 nens)
1793 - 1814 | La Guerra Gran (1793-1795), la Guerra del Francès (1808-1814) i l'annexió de Catalunya a l'Imperi Francès (1812-1814), com veurem, molt presents en les vides d'Isidre Serrat, Francesc Vilalta, Agustí Canellas i Josep Puigcercós
1768 — Segons certifica el rector a requeriment del bisbe, Alpens té 953 habitants (121 de fins a 7 anys; 125 d’entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d’entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50, i 5 clergues). Deu anys més tard superaríem el màxim històric de 1.000 habitants.
El Ball d'En Serrallonga (Mataró, 1856) i el fill del Graell d'Alpens... I el de Perafita (anterior al 1750)
Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc
Entre 1872 i 1876, Alpens va viure la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) i els fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) en el context de la Primera República (1873-1874). Tot i les dificultats de la guerra, aquests esdeveniments van impulsar notablement el futur del poble, com anirem veient
20-10-1879 | El tren que havia de passar per Alpens, segons la proposta que Juan Bautista Perera va fer arribar a la reina Isabel Ⅱ, el 2 de maig del 1860, arriba a Sant Quirze
7-2-1897 | Àngel Guimerà estrena 'Terra baixa' al Teatre Principal de Tortosa. Obra que, en el futur, serviria d'inspiració a Joan Prat i Roca per a immortalitzar el Manelic, en ferro forjat
Primera Guerra Mundial (1914-1918). Tot i que l'Estat espanyol es va mantenir neutral, molts voluntaris catalans es van allistar a la Legió estrangera francesa, per tal de donar suport als aliats
3-10-1922 | El tren arriba a Puigcerdà. El 21 de setembre de 1879, ho havia fet a Sant Quirze de Besora.
9-3-1925 | 'La Veu de Catalunya' publica la notícia de la posada de la primera pedra de la Fàbrica de Dalt (1925 -1967)
4-4-1931 | Macià proclama la República catalana.
Una cita "memorable i gloriosa", pública "L' Esquella de la Torratxa", en portada.
Segons el padró municipal del 15 de març, Alpens té 525 habitants
17-7-1936 | Insurrecció militar i cop d'Estat dirigit contra el govern de la Segona República. El fracàs dels quals dona lloc a la Guerra Civil espanyola, que durarà fins al 1939
L'any 1939 esclata la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i s'imposa, per les armes, la dictadura franquista, que durarà fins al 1975
Adelante Requeté i el Terç d'Alpens.
"Creat el nostre Terç, s'imposava l'aparició d'un portaveu del mateix. I heus aquí que ja ho tenim. Avui apareix el primer número"
L'any 1950, Alpens té 449 habitants, el que representa una densitat de 32,5 habitants per quilòmetre quadrat
Arxiu Nacional de Catalunya (ANC): Arxiu Pere Català
Selecció de fotografies d'Alpens (1960 -1965)
9-2-1961 | Josep Cruells Pujals cedeix, davant notari, el terreny de la futura escola (actual La Forja) a l'Ajuntament, presidit per Andreu Fornell Doya (alcalde d'Alpens, 1960-1973), el qual agafarà les regnes del projecte fins a aconseguir fer-lo realitat
L'any 1981, Alpens té 255 habitants (18,5 hab./km²).
Onze anys més tard (1992) assolirem el mínim històric de 245 hab., des de l'any 1778, l'any que vam superar els 1000 habitants
Any 1074 — Apareix documentat l'indret de Terrades (Sant Pau del Colomer), any que el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos
Fogatge de 1497 — 4 focs a la parròquia d’Alpens (Lo vicari, En Celoni, En Grael, En Planes) i 2 més a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga (En Serralonga, En Comiyà)
1611 — Es crea definitivament la sotsvegueria del Lluçanès, amb la seva cúria a Sant Feliu Sasserra. I va perdurar fins al 1716, l'any del Decret de Nova Planta de Felip V
1626 — Cens General de Catalunya, ALPENS:
68 cases, 244 persones (74 homes, 80 dones i 90 nens)
1793 - 1814 | La Guerra Gran (1793-1795), la Guerra del Francès (1808-1814) i l'annexió de Catalunya a l'Imperi Francès (1812-1814), com veurem, molt presents en les vides d'Isidre Serrat, Francesc Vilalta, Agustí Canellas i Josep Puigcercós
1768 — Segons certifica el rector a requeriment del bisbe, Alpens té 953 habitants (121 de fins a 7 anys; 125 d’entre 7 i 16 anys, 127 de fins a 25 anys, 239 d’entre 25 i 40 anys, 149 de fins a 50 anys, 192 de més grans de 50, i 5 clergues). Deu anys més tard superaríem el màxim històric de 1.000 habitants.
El Ball d'En Serrallonga (Mataró, 1856) i el fill del Graell d'Alpens... I el de Perafita (anterior al 1750)
Imaginari popular del bandolerisme català del Barroc
Entre 1872 i 1876, Alpens va viure la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) i els fets de la Batalla d'Alpens (9-7-1873) en el context de la Primera República (1873-1874). Tot i les dificultats de la guerra, aquests esdeveniments van impulsar notablement el futur del poble, com anirem veient
20-10-1879 | El tren que havia de passar per Alpens, segons la proposta que Juan Bautista Perera va fer arribar a la reina Isabel Ⅱ, el 2 de maig del 1860, arriba a Sant Quirze
7-2-1897 | Àngel Guimerà estrena 'Terra baixa' al Teatre Principal de Tortosa. Obra que, en el futur, serviria d'inspiració a Joan Prat i Roca per a immortalitzar el Manelic, en ferro forjat
Primera Guerra Mundial (1914-1918). Tot i que l'Estat espanyol es va mantenir neutral, molts voluntaris catalans es van allistar a la Legió estrangera francesa, per tal de donar suport als aliats
3-10-1922 | El tren arriba a Puigcerdà. El 21 de setembre de 1879, ho havia fet a Sant Quirze de Besora.
9-3-1925 | 'La Veu de Catalunya' publica la notícia de la posada de la primera pedra de la Fàbrica de Dalt (1925 -1967)
4-4-1931 | Macià proclama la República catalana.
Una cita "memorable i gloriosa", pública "L' Esquella de la Torratxa", en portada.
Segons el padró municipal del 15 de març, Alpens té 525 habitants
17-7-1936 | Insurrecció militar i cop d'Estat dirigit contra el govern de la Segona República. El fracàs dels quals dona lloc a la Guerra Civil espanyola, que durarà fins al 1939
L'any 1939 esclata la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i s'imposa, per les armes, la dictadura franquista, que durarà fins al 1975
Adelante Requeté i el Terç d'Alpens.
"Creat el nostre Terç, s'imposava l'aparició d'un portaveu del mateix. I heus aquí que ja ho tenim. Avui apareix el primer número"
L'any 1950, Alpens té 449 habitants, el que representa una densitat de 32,5 habitants per quilòmetre quadrat
Boixos, ginesta i tot de flors, per a l'enramada de la Processó de Corpus
Fotografies de l'època
Arxiu Nacional de Catalunya (ANC): Arxiu Pere Català
Selecció de fotografies d'Alpens (1960 -1965)
9-2-1961 | Josep Cruells Pujals cedeix, davant notari, el terreny de la futura escola (actual La Forja) a l'Ajuntament, presidit per Andreu Fornell Doya (alcalde d'Alpens, 1960-1973), el qual agafarà les regnes del projecte fins a aconseguir fer-lo realitat
L'any 1981, Alpens té 255 habitants (18,5 hab./km²).
Onze anys més tard (1992) assolirem el mínim històric de 245 hab., des de l'any 1778, l'any que vam superar els 1000 habitants
