Personatges memorables
Personatges memorables
Dignes d’ésser recordats i recordades pel que van fer, compartir i fins i tot patir en la seva vida. Records que anirem desgranant en aquest espai de preservació de la memòria històrica del poble. Regala’t una estona reposada mentre rememorem la seva petjada.
Coneixerem Jaumeta Ricarda, àlies Pallissona, casada amb Jaume Ricard, pagès de la parròquia de Santa Maria dels Pens (Alpens), que fou perseguida, torturada i executada a la forca a Sant Feliu Sasserra el dia 15 de setembre de l’any 1620, acusada de bruixeria per l’abat de Ripoll. Joan Arboç Quintana, el jove espardenyer reclutat per les quintes de Prim per no poder pagar els 6.000 rals que costava la redempció i Josep Plans i Casals que en compliment del “servei” militar obligatori, amb tant sols 19 anys, fou enviat a lluitar a la guerra de Cuba durant més d’un any.
Jaumeta Ricarda (1620)
Juan Arbos i les quintes de Prim (1870)
Josep Plans i la Guerra de Cuba (1895)
En els temps de Jaumeta Ricarda, la cúria de la sotsvegueria del Lluçanès (1611-1719) ja està instal·lada a Sant Feliu Sasserra. I al poble d’Alpens s’hi compten prop de 250 habitants repartits en 68 cases i uns 19 masos.
Rememorem la petjada de la cobla infantil d’Alpens, composta per catorze joves músics que van actuar a inicis del segle passat sota la batuta d’Andrés Andreu, llavors mestre del poble. Parlem de les estades estiuenques del compositor mallorquí Baltasar Samper i Marquès a Alpens (1933 – 1935) i dels poemes d’El senyal de Garcés, que van ser musicats per Samper. I per acabar, farem coneixença de Joana Matia Borau, la primera alcaldessa d’Alpens, una dona del PSUC condemnada pel règim franquista a 20 anys de presó pel sol fet d’haver estat alcaldessa del poble durant menys de tres mesos.
La cobla infantil d’Alpens (1901−1905)
Baltasar Samper i ‘El senyal’ (1935)
Joana Matia, alcaldessa d’Alpens (1936)
I seguim, ara amb el recull d'”Anècdotes d’Alpens” que Teresa Vall i Barniol va publicar en el seu llibre titulat Memòria de records. Amb Jaume Sesé Rovira, aquell home que, a la segona meitat del segle passat, projectava diapositives i pel·lícules per la Festa Major… Sí, aquell home que, intuïtivament, sentia que algú havia d’encarregar-se de conservar la memòria col·lectiva alpensina del seu temps. I finalment, farem memòria de Pepeta Casademunt Heras, la Pepeta de la Fonda, la iaia de tots, sempre amatent amb tothom, treballadora incasable, que mai tenia un lleig per a ningú; que ens va deixar el juny de 2022, després de seixanta-sis anys a la Fonda i noranta de vida.
Teresa Vall i Barniol (1917−2019)
Jaume Sesé Rovira (1924−2008)
La Pepeta de la Fonda (1932−2022)
L’any del naixement de Teresa Vall (1917) el mitjà habitual de transport és la tartana. Onze anys més tard s’inaugura el Casino d’Alpens (1928). El toc de campanes és l’eina més important en la comunicació, festeig i prevenció de qualsevol malastrugança i llegenda de bruixes.
