Les majorales i el llevant de taula. Alpens (1956)
“La capta de les majorales (o pabordesses o priores) es feia sobretot a l’hora del llevant de taula, o sigui, després de l’àpat de la festa.”
Dolors San (esq.) i Rosa Vilardaga (dta.) – Festa Major d’Alpens, 1956
–Aquesta és la monja –diu el Pep–, la Dolors, la germana de la Nita. Jo hi havia festejat.
–Amb una monja?
–No, home! No. Encara no era monja, llavors.
Es torna a mirar la foto, aixeca el cap i fa:
–A casa seva ja ho deien que no faríem mai res de bo.
“Aquest parell no els veus mai junts!” deien. Què volies? Prou que ens guardàvem de que no ens hi arrepleguessin.
Content, amb aquella mirada, complaguda d’enyorança, que quasi tots solem posar quan ens mirem fotos que esperonen els nostres records, afegeix: –L’altra, és la Rosa de Cal Sala–.
Ens acomiadem. –Collons, Pep! ─li dic, des d’un tros enllà–. No ho sabia que haguessis festejat amb una monja–. Ell, riu.
Aquesta foto forma part de la publicació Cançons de Pandero de l’Ajuntament del Masroig i el Museu Etnològic de Barcelona MEB
Imatge que il·lustra el capítol dedicat al «llevant de taula», i que diu així: “La capta de les majorales (o pabordesses o priores) es feia sobretot a l’hora del llevant de taula, o sigui, després de l’àpat de la festa, amb els convidats contents i ben predisposats a la gresca i a la generositat.
Això era ben general a tots els pobles, però només en unes quantes comarques o pobles les majorales recollien les ofrenes a canvi de cançons i passaven la bacina de la Mare de Déu del Roser per als diners i la cistella de vímet per a donacions de pa o d’algun altre producte, que després revenien, amb la complicitat dels membres més benestants del poble.”
Programa de la Festa Major d’Alpens de 1956. L’any d’aquesta foto
El pollancre altiu fa centinella
i en sa gegantina posició
enlaira per tots la cantarella
de nostra esclatant Festa Major.
Els boscos de pins embaumen l’aire
i Alpens respira a fons i a ple pulmó
dels arbres muntanyencs la sana flaira
en aquests dies de màxima il·lusió.
Tots treballem amb el més noble afany
per superar en forma molt lluïda
la Festa que presentarem enguany
i que confiem serà ben acollida. […]
Vingueu tots i veureu, com franca mostra,
aquesta invitació sincera i certa;
vingueu i trobareu, de casa nostra,
de bat a bat, la porta ben oberta!
