Les cançons populars i la construcció de la memòria...
Delgadina / ‘Tres filles tenia un rei’, cantada per Josepa Plans (Alpens, 1927-2010).
‘Tot cosint, la cantaven en el grup de dones i noies d’Alpens que en els anys 1930 i 1940 s’ajuntaven per treballar.’
En commemoració dels 30 anys de la fundació del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, el Patronat d’Estudis Osonencs publica un monogràfic titulat El Folklore d’Osona.
En l’article de Jaume Ayats, que ens parla de les cançons i la construcció de la memòria, hi trobem la balada: Delgadina / “Tres filles tenia un rei”, cantada per Josepa Plans i Saiós el 26 de juliol de 1989 a Alpens, el 24 de juliol de 1983 i el 26 de juliol de 1990, i enregistrada pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona al CD Cançons i tonades tradicionals de la comarca d’Osona (Fonoteca de Música Tradicional Catalana, sèrie 1, volum 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994).
“Una de les més conegudes, i que gairebé sempre ens ha estat cantada per dones que l’havien apresa només de dones, és aquesta cançó de la filla petita del rei, que molt probablement té l’origen en el romance castellà «Delgadina». La Josefa Plans la denominava «la Deldarita», i la va aprendre de la seva mare. Tot cosint, la cantaven en el grup de dones i noies d’Alpens que en els anys 1930 i 1940 s’ajuntaven per treballar. La cantava amb una delicada melodia i amb una veu que semblava trencadissa.”
Tres filles tenia un rei, totes tres com una plata,
la més petita de totes Deldarita se llamaba (bis).
Son pare le está diciendo si vol ser la seva aimada.
—No pot ser, mon pare rei, que la llei de Déu no ho mana.
5 —Daldarita, Daldarita, d’això seràs castigada:
te’n faré fer una torre i allà t’estaràs tancada,
te’n daré pa de segon i aigua de la mar salada.
Al cap d’un any i un dia se li obre una ventana
i veu a ses germanetes que amb agulles d’or brodaven.
10 —Germanetes, germanetes, pugeu-me’n un vaso d’aigua!
—No la n’hauràs, traïdora, no la n’hauràs, malvada,
perquè no volies fer el què el pare rei manava.
Al cap d’un any un altre dia se li obre altra ventana
i veu a ses germanitos que amb pilotes d’or jugaven.
15 —Germanitos, germanitos, pugeu-me’n un vaso d’aigua,
que la boca se m’eixuga i el cor se m’abranda!
—No la n’hauràs, traïdora, no la n’hauràs, malvada,
perquè no volies fer el què el pare rei manava.
Al cap d’un any i un dia se li obre altra ventana
20 i veu a son pare rei que amb cartilles d’or jugava:
—Pare rei, mon pare rei, pugeu-me’n un vaso d’aigua!
La meva boca se m’eixuga i el meu cor tot se m’abranda!
El rei diu a.n els seus patges: —Pugeu-li’n un vaso d’aigua!
L’un en puja per la torre i l’altre per la ventana.
25 El primer que va ser dalt, Daldarita ja finava:
tres àngels li feien llum, la Verge l’amortallava.
No et perdis aquesta recopilació d’Isabel Iborra, l’ànima del Grup Cantaires d’Alpens!
25 anys de Tradicionàrius… El Solc del Lluçanès i el grup de cantaires d’Alpens
Vells temps, vells coneguts, belles cançons…
Un record, present arreu dels Països Catalans, per a joia de tots plegats.
El riu que ens porta, 25 anys de Tradicionàrius… Un documental que, en parlar del Cicle Solc del Lluçanès, ens presenta una llambregada de l’actuació de les Cantadores d’Alpens.
Un pessic de l’actuació de les cantaires d’Alpens (min 37:21), Amb les meves disculpes pels anuncis que t’hauràs d’empassar.
IV Trobada de cantadors i cantadores a Sobremunt (1997)
De Pep Comeres, un gran vídeo per al record. Cicle Solc del Lluçanès, la Torre d’Oristà (2002)
Aprofitant l’avinentesa, he volgut recuperar aquest vídeo del programa “Viure Catalunya”, que es presenta així: “El programa ‘Viure Catalunya’ dedica aquest capítol a Alpens, a la comarca d’Osona. A Alpens, un grup de dones han recuperat cançons antigues gràcies a la memòria col·lectiva.”
Viure Catalunya – Alpens (2004)
La Fira, el Jutge de Pau, la Sati, els ferrers, la forja… i el Grup Cantaires d’Alpens.
Aquí, Isabel Iborra ens explicarà com han recuperat aquestes cançons antigues, gràcies a la memòria col·lectiva.
Tot plegat, una feina d’anys, apassionant i molt ben feta, em consta! Gràcies, cantaires.
