Fent camí amb el grup 'Carrer de la Poesia, 14' d'Alpens
Un grup d’edats i condicions ben diverses que acorden les seves veus per recitar poesies i cantar cançons…
CARRER DE LA POESIA, 14
No és un carrer gaire pla, ni asfaltat. Sovint, rocallós. Hi pots trobar paraules cantelludes que cal agafar amb cura, i escalfar-les al bressol de la mà. Llavors, es transfiguren i obren el seu cor inèdit.
Al carrer de la poesia, dos més dos potser fan quatre, però a vegades tres, o deu, o dotze. El sol hi entra per llevant o per ponent: depèn del dia. Perquè fins i tot la nit hi és, sovint, lluminosa.
A vegades, a ple sol, hi trobes un vianant distret que s’hi ha perdut; o una viatgera que no sap ben bé on va. Tant se val. Els habitants del carrer són hospitalaris, i t’acullen sense preguntes al voltant d’una llar de foc sempre encesa, a l’hivern, o sota un porxo fresc amb paraules que s’hi enfilen i s’obren com flors, a l’estiu. Llavors, treuen del rebost, només per a tu, llesques de paraules que fan olor de pa i que tenen tots els gustos, sovint antics.
També hi ha dies en què el cel, al carrer de la poesia, és baix i gris com el ventre d’un ocell adormit, i llavors les paraules cauen ingràvides, com si fossin volves de neu. Les paraules dures es tornen tendres; i les paraules tendres es fonen a la boca com un caramel de dos colors.
Hi ha dies molt diferents. Però sempre, sempre, les poesies compartides obren la memòria d’emocions amagades, d’amors presents o pretèrits o futurs. Perquè les paraules dites i escoltades descorden la cremallera del temps i desfermen temporals de lum o xarbascats d’aigua que revifen l’herba assedegada dels dies eixuts.
Si hi has passat, encara que només sigui una vegada, hi tornaràs sempre.
Roser Iborra (Alpens, 1952), escriptora i autora del blog Des de la finestra.
3-2-2024 | Festival POÈTIKA – “Capturar l’efímer”
Espectacle dedicat als petits instants, a les coses menudes que ens fan la vida més amable. Nou muntatge del grup “Carrer de la Poesia,14” ⇒ El programa de mà
25-11-2023 | Alpens “DONA veu al silenci”
27-8-2022 | “El pàl·lid punt blau”
Torna el tradicional recital de poesia i música d’Alpens. I ho fa, com cada estiu, de la mà dels membres del grup Carrer de la poesia, 14. Enguany, inspirats/ades en aquell petit punt blau que tan bé va saber implementar i descriure Carl Sagan, ens han obsequiat amb una esplèndida interpretació, molt motivadora!, i plena a vessar de poesia i vida. Genials!
De Carl Sagan, reflexionant sobre la profunda significació de la foto d’aquell punt blau pàl·lid:
En ell tots els qui estimes, tots els qui coneixes, tots aquells de qui has sentit parlar, cada ser humà que va existir alguna vegada, hi ha viscut la seua vida. La suma de la nostra alegria i del nostre sofriment, milers de confiades religions, ideologies i doctrines econòmiques, cada caçador i recolector, cada heroi i covard, cada creador i destructor de civilització, cada rei i camperol, cada jove parella enamorada, cada mare i pare, nen amb esperança, inventor o explorador, cada mestre de morals, cada polític corrupte, cada “superstar”, cada “líder suprem”, cada sant i pecador en la història de la nostra espècie hi han viscut – en una partícula de pols suspesa en un raig de sol. → Font: VilaWeb
30-8-2021 | “No s’ha mort el desig“
Et recomano la reproducció amb qualitat 1080p HD
29-8-2020 | “Do de Dona“, un recull de poemes escrits per dones
Poemes triats per les persones que integrem el grup Carrer de la Poesia, 14, des de la nostra diversitat, des de les nostres contradiccions, des de la voluntat de conèixer i ajudar a conèixer, des de l’immens desig d’aprendre i de gaudir de la literatura i de l’art en general.
Aquest any hem escollit recitar textos de dones perquè sí, perquè ja tocava, perquè ens venia de gust, perquè, fer-ho, ens ha permès endinsar-nos en tot un món massa sovint oblidat: el de la literatura escrita per dones. Així doncs, escoltareu poemes de dones d’arreu: de Catalunya, d’Espanya, Mèxic, Perú, Nicaragua, Xile, Burkina Faso… Una varietat d’orígens que ens demostra que, malgrat les distàncies, prevalen els punts en comú.
A finals de juliol d’enguany, rebíem la notícia que l’Iran condemnava a deu anys de presó la mestra Zahra Mohammadi per ensenyar llengua kurda en diverses localitats del Kurdistan sota administració iraniana, una tasca d’empoderament dirigida als integrants d’aquesta minoria, marginada a l’Iran. Per mostrar la nostra oposició a la sentència, a ella dediquem especialment la lectura de poemes d’avui. I per fer-ho, llegirem un poema d’una coetània seva, la poeta Bejan Matur, també silenciada, reprimida i empresonada pel seu compromís amb la causa kurda. Perquè com ella mateixa ens diu: “Més enllà hi ha una mar feta de muntanyes i més muntanyes”, i perquè “Tot el que li vas prendre a la vida, torna-l’hi a la vida”.
Gràcies per ser aquí amb nosaltres i compartir aquest moment!
Les dones d’aigua van plorar i riure a Alpens – De Roser Iborra (Alpens, 1952), escriptora i autora del blog Des de la finestra
Les dones d’aigua van plorar i riure a Alpens, just quan l’estiu xafogós, com l’home del sac, s’enduia la pols dels camins.
Eixelebrades, van despertar núvols grisos i patacs d’aigua. Van ballar nues sota la pluja freda i van fer focs d’encenalls amb les paraules massa sabudes.
Agressives, bruixes, van estimbar parets de prejudicis i van esllavissar camins molt fresats, creences molt arrelades. Van estimar i odiar, van despertar trons i llamps, van córrer l’endemà de la tempesta amb parracs de boira esquinçada, amb dolors esberlats.
Serenes, van somriure amb ullades de sol i complicitats petites. Amb revolucions fetes d’una sola paraula. Amb històries collides als camins i atresorades al rebost on les paraules, confitades i guardades en pots petits, esperen els dies freds per consolar arideses i tristeses massa fondes.
Dolces, van escampar petons i abraçades amples com faldilles blaves i llençols estesos. Cançons fondes com gorgs d’encanteri. Cançons com roques de lluna i de pedres vives. Dibuixos fets d’herbes de colors i olors de segles.
Sempre, boniques. Sempre, úniques. Sempre, germanes.
Gràcies!
Abril de 2020 | “I la gent es va quedar a casa“, un cant al retrobament universal, de la mà del grup ‘Carrer de la Poesia, 14’ d’Alpens
“Tal com temia el cap dels irreductibles gals —escriu Jaume Seés, membre del grup—, el cel ens ha caigut al damunt.D’un dia per l’altre, sense que ningú s’ho imaginés, el mitjó s’ha girat del tot. A tot arreu i al mateix temps.Dues solucions possibles: o campi qui pugui o ens en sortim tots plegats. Els poetes són d’aquest últim bàndol i nosaltres també.Per això, perquè creiem que aquesta història no va d’histèria sinó de reflexió, hem acudit a un text que ens identifica i que recitem conjuntament petits i grans, homes i dones, gent d’aquí i d’allà que estima la poesia.Perquè quan se’ns pregunta què és la poesia, només se’ns acut respondre com aquell: que poesia ets tu —o sigui, tothom.”
“I la gent es va quedar a casa”, poema en prosa atribuït a Kitty O’Meara i publicat originalment al blog The Daily Round (actualment inaccessible).
Traducció de Miquel Pujol i lectura a càrrec del grup Carrer de la Poesia, 14. Alpens, març de 2020
14-9-2019 | ALLEGRO (ma non troppo)
Per demostrar com d’adoctrinats estem, als inicis ens vam atrevir amb García Lorca (2016) i Miguel Hernández (2017); més tard, vàrem optar per fer d’altaveu de qüestions d’interès general i van sorgir dos muntatges més: L’Exili (2018) i Allegro (ma non troppo) (2019).
A part d’Alpens, on sempre estrenem, la dotzena llarga d’integrants del Carrer de la Poesia, 14 ens hem fet sentir a Ripoll, Vic, Sant Sadurní d’Anoia, Vilanova del Vallès i al monestir de Lluçà.”
—Jaume Sesé, membre i portaveu del grup.
De les representacions de l’any 2016, 2017 i 2018. Pinzellades!
